Nússer B. Lakmisi

4 anys~punt i final

2011-05-09T22:36:00.002+02:00

Poso un punt i final...

poso un punt i final, del qual ara pago la darrera penyora.

poso un punt i final, tot i el mal regust d'haver de seguir el meu curs

poso un punt i final, del que em sembla tota una era i son tan sols quatre anys.

poso un punt i final, que em deixa tot un relat descriptiu d'un temps i d'un jo compartit.

poso un punt i final, al que fins ara ha estat la meva vida.

poso un punt i final, que em deixa el gust agredolç del plor i el somriure, la riallada i llant.

poso un punt i final, abans d'encetar un nou relat.

poso un punt i final, a la llibertat assolida i perduda.

poso un punt i final, que m'encoratja a ser i estar.

poso un punt i final, que tanca la porta al meu text i al seu lector.

poso un punt i final, que no deixa espai per cap més lletra.

poso un punt i final, que mai més podré esborrar.

poso un punt i final, del qual em costara aixecar la ploma del pergamí.

i malgrat tot, jo ara poso el punt i final.

Vaga Popular

2010-06-15T11:55:00.005+02:00

Avui surt a la llum que si que hi haurà Vaga General, i fins i tot es comença a perfilar una data, 29 de Setembre, es a dir en ple embolic per la retallada de drets laborals. Que s'aprovara a cop de decret demà mateix.

Els (pseudo) sindicats majoritaris, UGT i CCOO, ens venen ara la moto que la data te ha veure amb una bona preparació, quan a ningú se li escapa que Candido Mendez fa pocs dies pactava a Moncloa, no atacar directament ZP, i deixar la diada de protesta per la tardor amb les aigües més calmades.

L' establishment espanyol, del qual n'es evident que els dirigents sindicals hi formen part, continuen burlant-se barroerament de la societat, primer retallant-nos drets, i desprès fent-nos creure que tenim dret i poder social (no sigui cas que les afiliacions baixin) per evitar-ho o per aturar, no sols l'estat, si no Europa.

El concepte de Vaga General ha esdevingut un mecanisme més de UGT i CCOO, per a negociar les seves subvencions, les seves quotes de poder, i el seu benestar, associatiu i personal. La entesa entre els treballadors i el govern de ZP ha estat inexistent malgrat les bones relacions de govern, sindicats i patronal. Units per menysprear les classes obreres.

L'estat te una llarga historia en el sindicalisme, i ara s'en va en orris la possibilitat de plantar cara per culpa d'uns dirigents acomodats i sense escrúpols, d'uns sindicats venuts i sense sentiment obrer malgrat els seus darrers discursos incendiaris. A la societat no li queda més que autogestionar-se i organitzar-se per convocar la Vaga Popular.

Rachel Corrie: demolida, assassinada i abordada.

2010-06-05T15:48:00.008+02:00

16 de març de 2003, en el decurs de la intifada d'Alaqsa, la jove Rachel Corrie, natural d'Olimpya (Washington), participa com a activista internacional, recolçant el poble palestí en la seva lluita per la seva terra, en concret es situa com a escut humà davant de les llars de Rafah, a la franja Gaza, per tal d'evitar l'enderrocament per part dels Bulldozer Caterpilar D9 blindats de les Forces de Defensa Israelianes.

A la demolidora imatge veiem com, l'exercit israelià es apunt de d'assassinar-la. Més de set anys desprès, l'esperit d'aquesta activista nord-americana, ha renascut amb la "Flota de la Llibertat" el darrer vaixell, MV Rachel Corrie, un mercant irlandès ha estat abordat aquest matí a 40 kilòmetres de la costa palestina.

L'esperit de Rachel Corrie, s'ha vist un cop més demolit, assassinat i abordades les esperances del poble palestí. El bloqueig inhumà a Gaza, es la causa directe de la lluita de la societat civil internacional, per alliberar Palestina. La manca de capacitat política dels estats àrabs i especialment occidentals, així com la inutilitat d'un Consell de Seguretat, fa que avui dia el màxim organisme terrorista al qual s'enfronta el món sigui l'estat d'Israel.

Israel no pot restar impune, per l'assassinat de ciutadans estrangers en aigües internacionals, la pirateria mes característica de Jack Sparow, la negació dels drets humans a la població palestina, l'incompliment de les resolucions de la ONU, l'atemptat contra el dret internacional, i encara més la manca de llibertat d'expressió dins els mitjans autòctons sota al censura militar.

Qualsevol estat que mantingui vincles amb Israel legitimitza les seves accions i permet que la resta de la ciutadania siguem còmplices d'una mascare civil. Aquest es el peque la societat civil de Barcelona a Bahrain, passant per Chicago i Istanbul sortim al carrer a dir Aturem Israel! Boicot a la Impunitat! Avui a les 17.30h als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Santa Coloma de Pretòria

2010-06-04T21:29:00.009+02:00

Peretòria existeix, més enllà del "Cas". Una de les tres capitals de Sud-àfrica, la administrativa. Tot i que des de 2005 esta aprovat el canvi pel nom de l' àrea metropolitana, Tshwane. La seva població, un total de 2.345.908 habitants, ben poc en deuen saber de la usurpació per part del jutge Garzon del seu nom, una població que queda lluny dels 119.717 colomencs als que el seu alcalde Bartomeu Muñoz, ha espoliat de la manera més barroera.

Tot cercant informació sobre Pretòria, la ciutat, m'he trobat amb una ciutat de grans gratacels als quals la nostre ciutat ben aviat s'hi podria haver semblat, si no fos per la jurídica intervenció de la llei espanyola.

De la política local, no n'he trobat gaire cosa, i, el que hi ha és en anglès, vaja el meu fort lingüístic, ja sabeu... la qüestió es la política pretoriana de la nostre ciutat, Gramenet. La flamant nova batllessa, Parlon, s'hi resisteix fer un acte democràtic com es el de dissoldre el consistori, retornant a la ciutadania la dignitat. Parlon arribava insultant els colomencs tot afirmant que ens faria recuperar la dignitat, mentida!!! Gramenet no va perdre la dignitat amb la detenció d'en Bartu, la ciutat ja ho intuïa tot aixo i molts ja ho dèiem, era el PSC qui mirava cap una altre banda i feia cas submís a la bicefàlia Bartu-Luigi.

La nostre ciutat esta perdent la dignitat a cada acte de la nova batllessa, ella es legitimitza a cop de decret, i a nosaltres ens deixa arropats per la vergonya.

Cap govern local anomenat democràtic mantindria sous desorbitats a persones imputades per un cas de espoli local, corrupció urbanística i malbaratament de recursos. Parlon ho fa, manté en Pascual Vela i en Lluis Falcó. Parlon els garanteix feina i "molt bon" sou, adaptant per ells càrrecs fins ara inexistents, hom pensaria que son càrrecs innecessaris. Parlon insulta la ciutat quan a sobre pretén fer creure que ho fa a desgana, doncs la "llei la obliga". Parlon amaga la possibilitat de la suspensió, hom es pregunta si aquests lladres tenen informació que poden airejar i esquitxar a...qui sap.

El PSC, s'adona que arribar a unes eleccions des de la base del carrer els hi pot dificultar la victòria, aquesta es tal vegada la única veritat que s'en desprèn de la seva insistència de mantenir-se allà on son. I d'això s'en diu apoltronar-se. Aixo ho saben fins i tot a la llunyana Pretòria.

Fortieth Quarter President: Mr. Obama.

2008-11-05T06:32:00.010+02:00

Son les 05.12h, hora local catalana. No puc negar-ho, estic content. Soc conscient que per com soc, per la meva forma de ser i per les meves visions a nivell polític, aquest tema m'hauria de resultar irreverent, però aquesta nit he sentit el meu pit inflar-se en veure que Barak Obama és el nou president del Estats Units d'Amèrica. Tot i així desconfio del progrés, el decreixement i la globalització social que es pot entre-llegir a les predicacions del ja ex-senador Obama. Dubto que el món abandoni el corrupte sistema capitalista, i endavant amb Obama al capdavant s'enceti un nou món on prevalgui la llibertat, la igualtat, responsabilitat social i els drets socials per sobre de l'economia, el petroli i la guerra. Tot i així avui somric un xic més, serà el benefici del dubte.

338 compromissaris dels 270 necessaris front els 155 del candidat republicà, han obert les portes al primer afroamericà a la casa dels blancs (parlo, com no de The White House), és probablement aquest el fet que més m'emociona, sembla que així em demostro que el destí no esta escrit, que es pot confiar encara en la humanitat i la seva intel·ligència, que el color de la pell ja no es més important que el color dels ulls. Sembla que veig reflexat quelcom personal.

Més enllà de l'habitatge gens modest al 1600 de l'Avinguda Pensylvania de Washington, la gran fita de Barak Obama, ha estat obviant el color de la pell, la il·lusió i la confiança que ha ha aconseguit transmetre a la societat nord-americana, i gran part de la població mundial. Fet que pocs polítics siguin d'on siguin han assolit. Cal ara no decebre les esperances dipositades per milions de persones del seu país, i assolir el canvi global que arreu del món s'espera d'aquesta nova era on bé podríem catapultar el món contemporani, tot canviant d'època històrica.

Barak Obama ha emocionat el món amb el seu "Yes we can", ho ha pronunciat de tal manera que la gent l'ha sentit i més enllà de l'oïda, ha sentit "I have a dream" de Martin Luther King, fent vibrar amb un més que desitjat canvi. Un canvi que ha de respondre a les seves promeses electorals front la societat nord-americans i els ciutadans de diferents nacions que viuen sota la por o l'esperança de l'actuació administrativa nord-americana.

Em queda dir, que si bé Barak Obama creu que si que poden ( o podem, segons es vulgui entendre), bé li ha de quedar clar que ara es ell qui SI QUE POT canviar-ho tot. Pot des de la seva posició donar cobertura sanitària als obrers americans, pot assumir la seva responsabilitat vers els Països que oprimeixen els seus ciutadans o ocupen territoris d'altres nacions, pot equilibrar la balança reduint l'escletxa que divideix el nord i el sud, o els rics i els pobres, pot exigir un repartiment més igualitari de la riquesa, pot evitar les guerres injustes i innecessàries, però probablement això no ho farà, no ho farà perquè decebrà fent saber que es massa "dretà".

Ricard Pinilla, de tal palo tal astilla.

2008-10-22T01:25:00.008+02:00

Llegeixo amb cert estupor els comentaris que el pare d'en Ricard Pinilla, "l'engendre humà" del barri de Sant Gervasi de Barcelona que amb l'ajut d'Oriol Plana i Juan Josè (menor d'edat), van humiliar, vexar, torturar i cremar fins a la mort a una indigent la nit del 16 de desembre de 2005, a les instal·lacions d'un caixer de La Caixa del distingit barri barceloní.

No cal que doni gaire informació sobre el fet, doncs darrerament, en iniciar-se el judici, tots hem recordat, mercès a la gran qualitat periodística d'aquest país, les imatges on Rosario mor a causa de la prepotència d'aquests mimats nens de papa.

Tot i que la noticia sigui el judici, no he pogut passar per alt el grau de defensa que exerceix el pare d'en Ricard, Esteban Espinilla, de la "gamberrada totalment normal" de la qual van ser protagonistes aquesta manada d'inútils.

Espinilla pare, no te cap mena de vergonya al afirmar davant els periodistes del diari ADN "la dona, pobre, donava molt de joc, era un perill" a més aquesta mena de honoris causa de la barbàrie no dubta que " la següent generació també farà coses així" el pitjor es que és molt probable, doncs és la gent com aquest pare la que educa el futur, i encara més quant és la gent dels barris benestants de les grans ciutats els que malversen el futur, sense cap mena de dubte, si la societat segueix per aquest Camí, els futurs jutges, caporals, ministres i governants varis, provindran majoritariament d'aquesta mena de famílies miserables que en bloc menyspreen la vida aliena. O la justícia s'espavila aviat, o podem dir que ens estem bevent tot l'oli, i a més refregit.

Aquest home, no content amb les perles que us transcric, també afegeix que "va ser un estira i arronsa entre els nois i la dona, tan sols una broma" doncs mira em se de més d'un que li vindria de gust fer-te un parell de brometes, més que res per riure. A més per tal de englobar el contingut sempre va bé dir el nom d'algú conegut, i ell culte com és manifesta que "no és un assassinat si no un mort accidental tipus Farruquito" doncs valent mal parit estas fets pare i fill.

Diu que els nois "no van voler fer mal, ni tan sols sabien que allò anava a explotar" i per que quedi clar que no n'hi ha premeditació ens diu que si haguessin "trobat un pot de pintura groga, haguessin pintat la dona sencera de groc" que sense dubte deu ser molt divertit, el problema és que el bidó era de combustible, un bidó que dubtosament van trobar, doncs entre la primera visita i la segona al caixer, passen ben bé un quart d'hora. Evidentment en quart d'hora dona el temps suficient per trobar un bidó de combustible, però el preu del cru de fa tres anys no era per anar llençant bidons pel carrer, i no menys cert és que també dona temps per anar a una benzinera en un dels flamants vehicles de papi, o simplement agafar el bidó de "por si me quedo tirao'" que de ben segur duien en un Audí A4, o similar.

Amb aquesta classe de pares, més val que comencem a plantejar-nos que el problema de l'educació, no és només la falta de motivació dels mestres, ni si educació per a la ciutadania serà en anglès o llatí, mirem més aprop, quins son els models de convivència i respecte vers la vida i vers l'altre se'ns dona a casa. Dubto que la presó sigui el lloc idoni per a reeducar ningú, però mentre cap geni tingui alguna pensada millor, desitjo que aquest parell de FILLS DE PUTA, pateixin les conseqüències de viure 28 anys a la mateixa cela que un pobre lladre, que ho és per mantenir dos fills, l'avia i una dona, i que sent que es ser un desgraciat, i d'això la Model n'està plena.

La sequera ja esta seca.

2008-05-29T16:32:00.005+02:00

Diuen els entessos que la sequia ja s'ha acabat, que els nostres pantans quasibè estan al 50%, que l'aigua de l'Ebre ja no ens fa falta i que allò dels vaixells ja no caldra. Però a mi no em deixa de sobtar la capacitat més notable dels politics catalans, el "nofaigres". Cap aquí cap allà amb el minitrasvase, cap aquí cap allà amb les aigües de Marsella o d'Almeria, cap aquí cap allà amb les aigües que vindran en Renfe, que d'això no s'ha parlat gaire perque ningú s'ha cregut que Renfe pugui fer-nos arribar aigua abans que pasi la sequera, no poden portar un tren amb "kurreles" a Gava, com ha de portar un tren amb aigua a Barcelona des de qui sap on???

La qüestió que m'angoixa és que la millor acció politica que ha fet la Generalitat, ha estat ressar al Moreneta perque porti plujes a la seca Catalunya, i deu ser que per aconseguir fidels a la verge negre, que li ha concedit la petició a l'ateu Baltasar, no confondre amb el rei negre, que aquell porta regals i aquest només regala contrates a "la Caixa", ja se sap, van picar a la porta del depatx "d'algú" i li va dir allò de "Hablamos?" i clar amb aquellà retorica tan perfecte ningú pot evitar cedir un contracte que donara millions als "habladores".

A aquestes alçades no se fins a quin punt estic a favor del TRASVASAMENT d'aigües de l'Ebre, tot i que en aquests moments certs pobles estan qusi literalment fins al coll d'aigües de l'Ebre a cause de les pluges. Però tinc clar que no podem permetre'ns deixar de banda les polítiques que facilitin l'estalviament d'aigua a l'area metropolitana, no puc entendre que aviat és puguin emplenar piscines, o que els ajuntament tornin a regar amb aigües potables, desgràcia que han fet al llarg de massa temps, i amb la que s'ha malbaratat una preciosa quantitat d'aigua que encara podria estar als enbasaments que abasteixen la ciutat i la seva area.

A tot això cal afegir que en l'actualitat els pantans estan al 46.3% i als 284.4 Hm2, és a dir 15.6Hm2 menys que en el moment en que es va activar el pla de sequia i el reial decret de llei, pel qual possaven en escacs i qusibè mat totes les accions particulars que anesin destinades a malvaratar aigua potable, que no em sembla malament, si no que lo deolent és haver-ho fet tan tard. Ara bè, resulta que estem a les portes de l'època de l'any que més aigua es consumeix, si no s'endureixen les messures d'estalvi, i s'assegura l'abastiment, la propera època de sequera, o bè comença just en acabar l'estiu, o bè en Baltasar ès fa molt debot de la moreneta, en cas contrari dubto que ens torni a fer el favor.

L'Ombra del Vent

2008-05-26T00:21:00.007+02:00

L'habitació estava infestada de creus. Penjaven de la sostrada, onejaven als extrems d'un munt de cordils, i, clavades amb claus, atapeïen tambè les parets. N'hi havia desenes. Es podien endevinar també als racons, gravades amb ganivet als mobles de fusta, esgarrapades a les rajoles, guixades en vermell damunt els miralls. Les petjades que arribaven fins...

"Propera parada. Sants-Estació. Correspondència amb línia tres i Rodalies Renfe."

Així han acabat habitualment les meves lectures diaries de l'Ombra del Vent, la primera gran novela del català Carlos Ruiz Zafón. Alguns pot ser em m'odiareu per haver-vos transcrit unes linies de la novela, d'altres pot ser em demanaran drets d'autor... Que hi farem. És cert que la novela va ser publicada ara fa sis anys, però m'he resistit ha llegir-la per un motiu molt concret que és pel mateix pel cual no em llegeixo El Joc de l'Àngel, detesto portar el mateix llibre que porta la majoria de lectors del metro de Barcelona, que no som pocs.

L'Ombra del Vent, ha sigut una de els obres que més m'ha captivat i m'ha fet lliurar-me a la seva lectura, quasi tan com les noveles històriques d'en Noah Gordon. El tret caracteristic d'aquesta lectura, però, ha estat que ha aconseguit desdoblar el meu pensament al llarg de la lectura. Per una banda la trama ha sigut d'allò més inquietant, m'ha captivat les anades i vingudes del Daniel Sempere, el seu protagonista i d'en Julià Carax, l'alterego d'en Daniel i evidentment tan protragonsita com ell. Tot i que la historia ha sigut realment interesant, i ha fet que llegeixi i rellegeixi parragrafs per no perdre detalla, el que també m'ha cridat l'atenció del llibre ha estat, i pot ser influenciat per la bona premsa del llibre, la descripció d'una Barcelona captivadora, que malauradament no encaixa amb la realitat actual, i amb un dubtos paral·lelisme amb la Barcelona que presenta la historia.

Llegint m'he preguntat en diverses ocasions si eren reals els espai que son narrats, com ara l'existència del metro a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, de la qual és parla. Tambè m'ha fet preguntar-me certes qüestions a nivell polític i catalanista d'algun dels seus personatges o instants concrets de la novela, em pregunto com s'explica en aquest Best-Seller en la seva edicó espanyola la persecucció a un dels personatges per ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans a la clandestinitat. I encara més em sobte que es parli de cert libre d'un català que publicava en francès ambans que en català, a l'edició espanyola serà el mateix o sera el llibre d'un espanyol publicat en francès abans que en espanyol. Son certes preguntes que no treuen merit a l'obra però que m'han convidat ha cercar l'edició castellana i mirar com diferencia els catalonaprlants dels castellanoparlants, que en català no dubta en transcriure en espanyol a uns i en catala els altres. Espero poder explicar-vos aviat quin és el desenllaç d'aquesta investigació literaria.

He de reconeixer que aquest llibre m'ha captivat mol més del que em pogues esperar i que no m'equivoco si en recomano la seva lectura. A mi que la literatura històrica sempre, i des de ben jovenet, m'ha agradat, he de reconeixer que no m'ha acabat de fer el pes en l'aspecte històric, però la vida del jove Sempere és de les que et captiven i et conviden a posar cara a totes i cadscuna de les persones que s'hi relacionen. Fins i tot costa no sentir pena, alegria, tristor i felicitat amb les seves aventures, costa no veure reflexat quelcom conegut en primera persona. A mi per ara m'esperen "El Hombre que se Enamoro de la Luna" i la "Clau Gaudí" ja us explicare.

"SC, refuerza su Patrimonio" quin patimoni?

2008-05-23T13:54:00.004+02:00

Ja fa una setmana que s'ha publicat, i qui us escriu arriba tard, però no per això deixo de comparir amb els que volgueu aquesta broma de massa mal gust. Divendres 16 de Maig, com cada divendres l'ajuntament de Santa Coloma publicava el seu full informatiu i propagandistic de la figura d'en Bartolomeo Muñoz, alcalde PSOEcialista de la ciutat.

La gran noticia d'aquesta setmana en portada ha estat el reforç del patrimoni colomenc, que s'ha aprovat al ple municipal del dia 8 de Maig. Un patrimoni que fa massa tems que l'ajuntament s'ha encarregat d'enderrocar, paradoxal és el casa de la primera imatge que ens publiquen al full informatiiu, l'Auditori de Can Roig i Torres de l'any 2006 forma part del nostre patrimoni. Un patrimoni que existeix mercès a la tala d'una bonica palmera que hi havia al centre dels jardins d'aquest conservatori de musica, una palmera que hi era des de fa més d'un segle, probablement la primera palmera de la ciutat.

La resta del patrimoni colomenc, segons l'ajuntament, son la Masia del Carrer Nou, que allotja l'Area Cultutural Oriol, datada del segle XVIII, els antics Safaretjos, envoltats d'uns magnifics jardins grisos i sense cap mena de record al que en el seu dia van ser, l'antiga fàbrica tèxtil de Can Xiquet de l'any 1947, el Tanatori de Torribera del 1936, dues cases particulars del Passeig Mossén Jaume Gordi d'entre els anys 20 i 30, la massia de Can Collblanch de 1925 i el Molí d'en Ribé del segle VIV.

Això però no contemple les destruccions patrimonials de la ciutat que l'ajuntament socialista ha dut a terme amb el recolçament en d'altres legislatures de CiU i ICV-EUiA.

Espasi com Can Bachs datat del segle XVIII i que era de les mes antigues construccions colomenques va ser enderrocada l'any 2002. O la masia de Can Calvet enderrocada l'any 1993 que era datada del segle XVIII. La tambè datada al segle XVIII i enderrocada l'any 2005 era una masia situada al carrer Marina.

Però per si haver enderrocat elemnts històrics de la ciutat no fos suficient, han fet caure d'aquest nou cataleg patrimonial espais colomencs que sembla que condemnen a l'enderrocament i deixen a l'abast de la creixent onada especulatoria de Gramenet, espais com les cases del carrer Bonavista.

D'altres espasi que han perdut la seva raó patrimonial son la actual biblioteca de Can Peixauet, que fou enderrocada i reconstruida amb la teixa forma, pot ser per enganyar-nos. Rememorable tambè és la casa d'en Vilaseca, antiga masia colomenca enderrocada per a la consecució del PERI de la ciutat.

L'alcalde no s'en adona, el seu equip ens pren per ignorants, l'ajuntament arribà tard a tot, menys als grans convites que s'autoorganitzen. La patranya política colomenca és dia a dia un gran tetare plagat de mentides i enganys. Pretenen fer-nos creure que el nou cataleg de protecció del patrimoni és important, però la realitat no ès altre que la veritat, en aquests moments cap dels espasi catalogats interfereixen en els plans urbanistics i especulatius. En quant molestin a terra i ja crearem un nou patrimoni, encara que sigui edificat el mes anterior.

Per fi desemmascarats.

2008-05-21T20:52:00.009+02:00

Semblava que haviem d'aguantar molt més temps les mentides i falcies dels polítics, semblava que mai veuríem un polític dient públicament el que pensa respecte la immigració, fins hi tot ens hem trobat a molts qüestionant les més que repetides acusacions vers els polítics, que eren uns mentiders, que perseguien els estrangers, que ens criminalitzaven com a immigrants, que la manobre els era rentable... Però quant tot plegat semblava que eren acusacions infundades per quatre radicals pro immigrants, tres hippies anclats a la Eivissa dels anys del franquisme que somiaven truites amb molta ceba, dos estrangers amb massa temps lliure per ganduls i un d'adinerat, arriba Berlusconi i fart de mentir, sent remordiments i ens confessa que un immigrant que arriba de manera il·legal a territori italià es el mateix que un delinqüent.

No entraré a avaluar el concepte de delinqüent que té el govern de la república d'Itàlia, però el que si que tinc molt clar és que cap persona pot ser delinqüent pel simple fer de ser persona, de la mateixa manera que no arribo a entendre que una persona pugui ser il·legal, soc incapaç d'entendre que una persona humana engendrada per altres humans pugui arribar a ser il·legal. Tot i la meva capacitat d'entendre que hi han mecanismes d'entrada als països que siguin il·legals dubto que la solució passi per fer fora els estrangers i fer créixer una onada de violència i de xenofòbia al país.

El recentment nomenat Primer Ministre italià, no ha fet més que encendre una metxa de dimensions desconegudes per a molts entre els quals evidentment no s'hi conten els seus assessors que de ben segur que han calculat al mil·limetre les conseqüències d'aquest decret. Que per altra banda tampoc s'han fet esperar gaire, linxaments a barriades de gitanos italians, acomiadaments improcedents a treballadors infravalorats que no disposen de papers o encara pitjor, de mitjans per defensar-se de la maquina de trinxar italiana.

A banda de la incomprensió que em desperta la llei en si, em desconcerta excessivament el fet que en tan sols un mes haguí pogut idear la llei més adient, l'haguí tramet, aprovat i aplicat amb aquesta celeritat amb la que deu fer tot, però en canvi ha estat incapaç de solucionar la merda que és menja la ciutat i els ciutadans de Nàpols, promesa feta en plena campanya que tan sols a fet efectiva avui a la zona on ha dirigit el seu primer consell de ministres, i deixant mes de tres tones de brossa escampada a les portes no només de les llars particulars, sinó també a les portes d'escoles, mercats o llars d'infants. Tot plegat repugnant.

El "signore" vol demostrar la supremacia dels italians, i sobretot demostrar públicament que no li tremola res en signar certes lleis ni per por ni per efectes secundaris de les seves més que habituals visites als cirurgians, plàstics evidentment. El que Berlusconi no admet en tot això es la por que sent al "petó de la mort" de les màfies que l'han ajudat a ser on es. El que no admet és la por als forts del país com "la Camorra", i per això la pren amb els febles, conscients que fa anys que ens han ficat el temor al cos, conscient que els febles tenim por fins i tot que ens acusin de robar l'aire que respiren als "bons del film".

De tornada sense haver marxat.

2008-05-17T14:46:00.008+02:00

Bè en aquests moments penso que lo millor és fer un breu post, primer perque fa massa temsp que per qüestions personals no he actualitzat aquest espai, bàsicament perque no em venia de gust. Segon perque en aquests moments vull desconectar i aquest reducte de capsa tonta amb CPU tambè pot ser una via d'escapament, així doncs torno a explicar-vos les meves cabilacions.

Però el principal motiu de voler tornar ès que fa uns dies, set per ser més exactes, aquest espai ha complert un any de vida, un anys en el que amb més deixadesa que un altre cosa he publicat 37 posts, comptant aquest. Recordo el perquè d'haver començat aquest blog [aprofito per matissar que es un Blog, i no pas un Bloc, com marca la seva URL] va ser ara fa més d'un any quant el Sr. Garcia Albiol insultava la inteligència dels ciutadans badalonins i denigrava amb un trist video electoralista la condició dels immigrants de Badalona en concret i de Catalunya [i Espanya, i Europa i el Món] en general.

Aquesta actitut xenòfoba em va motivar a començar a expresar els meus pensaments a traves de la xarxa, per qui volgues llegir-les i evidentment contradir-les tot ajudant-me a comprendre millor la merda de societat que ens envolta.

Bè, queda dit, a partir d'ara torno per aquest món innexistent de la xarxa, de l'intercanvi d'idees i de pensaments, un cop més us convido a continuar participant en la mesura que us vingui de gust. Mercès.

Ple al Carrer, democràcia popular.

2008-04-14T15:08:00.016+02:00

Ja fa cert temps que els ciutadans de Gramenet de Besòs pateixen una mena de dictadura, encapçalada per l'Alcalde Bartomeu Muñoz. Ja fa cert temps que els gramenetencs pateixen el menyspreu dels seus polítics, encapçalats per el PSC-PSOE, que és el partit majoritari de la ciutat. Ja fa temps que a Gramenet és pateix la censura i la manca de respecte vers els drets democràtics més elementals com el de participar.

A Santa Coloma de Gramenet (gramenet de Besòs) també fa cert temps que molts ciutadans i ciutadanes s'han cansat d'aquestes pràctiques que els redueixen a ser súbdits d'una ciutat. Fa cert temps que alguns s'han cansat de veure's censurats, oblidats i enganyats.

Però per els que no sapigueu de que va la cosa, intentaré començar pel principi, sense remontar-me a de qui és fill l'alcalde Muñoz (fill del darrer alcalde franquista de la ciutat, Blas Muñoz, el darrer alcalde posat a dit a la vila, fins que la Manuela de Madre possa en Bartomeu.) tan sols us explicaré el perquè del Ple Extraordinari que és va celebrar ahir a la Pl. de la Vila.

Resulta que el dia 4 de Febrer de 2008, quatre entitats que tenia concedit el torn de paraula dins la sessió del Ple Municipal, van ser obligades per la veu "alcaldarial" a callar. Els veïns que no contents amb callar quatre anys i votar un dia, van mostrar el seu rebuig dins el ple, fet que va provocar l'expulsió d'una setantena de veïns de l'ajuntament. No van anular la sessió, o la van tancar al públic, tan sols van seleccionar aquelles veus que no els hi agradaven per poder continuar sense discòrdies ni dissidències el seu teatre de polítiques.

Els veïns van demanar novament la paraula al ple, volien ser sentits en temes de ciutat com La Bastida, el Miguel Hernàndez, Can Zam, la Participació o el soterrament de la B-20. L'alcalde democràticament els hi va negar. I els veïns han decidit censurar el ple de l'ajuntament i muntar el seu propi ple al carrer.

La secundació de la convocatòria va ser significativa, els temes tractats importants, i el punt d'humor li va donar a tot pegat la sensació que els nostres polítics son més humoristes que representants. Em quedo amb certes imatges del matí. Un infant preguntant a un pare aliè a l'acta si "el Sr. Alcalde esta aquí, papa?" o els coneguts agents camuflats supervisant qui diu i fa que. També a una de les terrasses dels bars, alguns dels membres de les Joventuts d'alguns partit enviant SMS a cada intervenció. Tot plegat la detestable imatge d'una ciutat que vol llibertat. Aplaudeixo la iniciativa de Gramenet en Moviment, calen més accions com aquesta, i sobretot que qui s'ha de donar per al·ludit se n'adoni.

Tenim un President, que no ens el mereixem.

2008-04-10T16:03:00.001+02:00

El Molt Honorable, i el vipcepresident Carod-Rovira, han visitat aquests dies el Marroc, la meva terra. S'han emplenat la boca uns i altres de dir que hi han moltes coses que uneixen ambdos "territoris" no poden dir països, doncs els representants catalans no saben si Catalunya ho és o no, i per que els marroquins aspiren a ser no un país, si no més aviat quelcom semblant a un imperi nord-africà.

El marroc diu que per solucionar el conflicte del Sàhara, pren exemple de Catalunya, gran i burda mentida. Pren exemple de l'Espanya més rància, la que no reconeix més que dues nacions a la peninsula, la que en fà us de la cultura propia de vascos, catalans, gallecs com a fil vinculant de les seves calúmnies i insults. El Marroc no vol que el Sàhara sigui com la Catalunya que volen els catalans, vol la catalunya que volen els espanyols. Aquesta és la seva Catalunya.

I en Montilla, així ho ha acceptat. Tot i que ha "passat de puntetes", com diu avui El Periodico, sobre el conflicte saharaui, si que ha fet unes declaracions de dubtosa qualitat, per ser dites per un president d'un "territori" amb grans aspiracions nacionals. Un president d'un país oprimit ha acceptat que una altre gent oprimeixi altres pobles. Malauradament sembla que la conquesta espanyola dels Països Catalans, cada cop ès més evident.

Montilla no ha sentit vergonya en afirmar que la pantomina monarcal marroqui sobre el Sàhara, anomenat Pla d'Autonomia per el Sàhara, "és un bon punt de partida" i que ha estat un "avenç sustancial" en la millora del conflicte. Sembla a més que va haver de dir-ho per pressions polítiques marroquines, tot i que Montilla ho ha negat. Seria excesivament perrillòs que el Marroc i el seu Rei poguessin decidir que diu un polític extranger. Però que Montilla diguès el que va dir en nom de Catalunya ès encara pitjor, o no? Carod per la seva part, calladet, serà que no hi esta gaire d'acord? serà que tan sols ès un titella? Sense més Sàhara Lliure, o com diuen per allà Hurra.

Gracias Pablo.

2008-04-08T00:39:00.004+02:00

Hace dias que siento mucho agradecimiento hacia Pablo Neruda, sus versos son hoy mis pensamientos, son mis intenciones i mis cabilaciones, hace trece años que la que fue mi maestra de lengua castellana, nos dicto un poema que llege a aprender de memoria por la belleza con la que expresava un dolor que en aquellos tiempos yo desconocia.

No hace demasiado tiempo que pensava que todo era más facil. Que no havia nada que Super Nuss no pudiese hacer, pero no, es ahora que me doy cuenta de que hay mucho que no se, hay mucho que no puedo, hay demasiadas cosas que no conozco y otras tanto que desconozco.

Hace noches que el Poema Número 20 me acompaña dia i noche. Gracias Pablo.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: La noche estrellada,
y titiran, azules, los astros a lo lejos.
El viento de la noche gira en el cielo y canta.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo lo quise, y a veces el también me quiso.
En las noches como esta, lo tuve entre mis brazos.
Lo besé tantas veces bajo el cielo infinito.
El me quiso; a veces yo también lo quise.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no lo tengo. Sentir que lo he predido.
Oir la noche inmensa, más inmensa sin el.

Y el verso, cae al alma como el pasto el rocío.
Qué importa que mi amor no pudiera guardarlo.
La noche está estrellada, y el no está conmigo.

Mi alma no se contenta con haberlo perdido.
Como para acercarlo, mi mirada lo busca.

Mi corazón lo busca, y el no está conmigo.
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles
nosotros, los de enctonces, ya no somos los mismos.
Ya no lo quiero, es cierto, pero cuanto lo quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos
Su voz, su cuerpo claro, sus ojos infinitos.
Ya no lo quiero, es cierto, pero cuanto lo quise.
Es tan corto el amor y tan largo el olvido.
Por que en noches como esta lo tuve entre mis brazos
mi alma no se contenta con haberlo perdido.
Aunque este sea el último dolor que el me cause
Y, éstos sean los últimos versos que yo le escribo.
Eso es todo. A lo lejos alguien canta, a lo lejos.

***De manera excepcional, no permeto el comentaris.

Tan sols necesito espressar-me, no consól, mercès per comprendre.

Una tarde improvisada.

2008-04-05T23:06:00.010+02:00

Aquesta tarde he volgut anar de visita al barri de Bellvitge a l'Hospitalet, més concretament al CIJ Bellvitge, on vaig treballar com a coordinador de la secció de joves, i d'ença que vaig marxa al gener no hi havia tornat a veure els meus joves, i és per això que avui hi anava, però quina ha estat la meva sorpresa quan la Mati, la cara amable del CIJB, m'ha dit per telèfon que avui anaven al Teatre, i jo que ja hi era de camí sense pensar-ho gaire m'he apuntat.

En arrivar ja havien marxat peró com que el Carlos anava despistat i havia arribat tard, ens hem anat amb la seva mare en cotxe fins a Urquinaona on ens esperava la Eva, una de les monitores per anar cap el TeatreNeu de Gracia, on esperaven la Carlota la nova responsable de joves i la resta de joves, avui tan sols hi eren en Dani A., en Dani G., en David, la Joana, la Carla, la Noelia i en Carlos. M'ha alegrat molt tornar a trobar-me amb ells, mentre m'explicaven que enguany s'anaven de campaments a tres pobles d'Euzkadi, despres de la Bici-Ruta per Menorca de l'any pasat, ja va bè quelcom més relaxat.

La casualitat ha volgut que ansessin a veure una obra que m'ha semblat molt interessant, Impro Show, de la companyia Planeta Impro, sembla que ja fa sis anys que fan de les peticions del públic un espectacle totalment improvisat. Sensacional. De fet amb tan sols quatre persones sobre un escenari nuu, hem vist un espectacle plagat de personatges estrambótics que qualsevol diria que ens enganyen i ho tenen tot preparat, però no, queda totalment palès que és una gran improvitsació.

Un moment que m'ha cridat molt l'atenció ha sigut quan han demanat un llibre, i jo amb el meu En el Nombre del Cerdo, els hi he ofert, i sense cap mena de preparació, han llegit un parragraf i han fet un final que no te res a envejar del que pugui tenir al cap en Pablo Tusset.

Aquesta tarde m'heu fet gaudir un cop més de la vostra companyia, i no parlo dels actors, si no dels joves de Bellvitge. Els agraeixo que m'haguin permès col·lar-me per pasar l'estona amb ells. El món de l'esplai esta en constant canvi i aquests joves de Bellvitge hem demostren un cop més que el futur no esta tan negre com ens el volen vendre, mentre hi hagui gent que treballem amb ells, amb l'esperit i les ganes que hi posen la Carlota o la Eva, i tants d'altres amb noms i cognoms arreu del país. Gràcies joves.

16 X 6 = 96

2008-04-03T23:54:00.009+02:00

Setze persones (soc incapaç d'escriure "cantants") sis anys (que ja cansen i massa). Amb aquestes simples dades tothom sap que parlem del format televisiu més estimat a l'estat espanyol, el Reality, i del rei de reis OT.

Per aquells que tingueu la sort de no coneixer OT, és un programa que en sis anys ha tret al mercat 96 essers que han intentat guanyar-se la vida (de bona manera) amb la musica. 96 persones que han assolit el somni de ser estimades, aclamades, abraçades i petonejades per milers de persones, 96 persones que gràcies a l'afany lucratiu de Gestmusic, han aconsegut forrar-se i encara més enriquir els colegues d'en Josep Maria Mainat, i que sobretot han aconseguit ser oblidades, com tota gran estrella, la prova la teniu a la vostre ment, digueu-vos mentalment el nom de més de 10, de ben segur que pocs podreu fer-ho.

Enguany el programa demostra no ser una academia, enguany l'Àngel Llácer no dirigira una escola, dirigira una factoria de diners, i fama . Enguany estant cercant artistes amb capacitat de vendre's, enguany demostren no tenir capacitat ni ganes d'ensenyar. Topts recordem el miracle que van realitzar amb una Rosa a la que no tan sols van ensenyar a cantar, sino que van ensenyar a parlar. Ara no volen perdre temps, fins hi tot s'han inventat la acdèmica opció de liquidar mitjançant l'apertura d'expedient, sanció i expulssió directa.

Un dels productors en Toni Cruz ha anciat el cost de mantenir cada concursant al llarg del programa, 200.000 €, i per tant no volen ganduls a les seves fileres. Molt en linia dels actuals programes de Tv "Tu sí que vales", "Factor X", "Tienes Talento", programes de disciplina, esforç i superació.

Tots aquests programes tenen quelcom en comú son un espai televisat on tres impresentables fan veure que son els Deus terrenals als que s'ha de lloar, i la seva paraula és Llei Sacra. Tres impresentables que insulten, menyspreen i ridiculitzen a qui s'hi posa davant. Tres impresentables que no tenen el mínim respecte per la il·lusió dels joves que tenen davant, una il·lusió envoltada dels somnis de Beth o amb flaire de Busta. Ès a dir que son una "petètica opereta per vendren esperança"

A Volts de 20.00h

2008-03-28T00:15:00.014+02:00

Primer va ser la premsa escrita, despres va arrivar la radio, la televsió el telèfon el fax i finalment internet, mitjans de comuncicació que no haurien de tenir un altre objectiu que el d'unir esperançes, el de unir ideals i unir persones d'arreu del món.

Sembla que en algun moment s'aconsegueix, a volts 20.00h la immensa majoria de gent ja ha plegat de la feina o dels estudis i com si fos festa de guardar, és conecta a aquest maleit cyberespai, cerca informació per a la seva tesis, o bè, xerra amb els colegues pel MSN de que faran aquest cap de setmana, visualitzen videos porno, és "parteixen la capsa" amb el youtube, o fins i tot es busca cybersexe, un plar desconegut per a molts. A volts de 20.00h molts son els que "conecto luego existo, no conecto luego insisto", els que de forma desesperada, sembla, s'enganxen al major menja-tarros que ens haguem posa't per repte, a volts de 20.00h hi molts, masses que s'aïllen del seu entorn.

Els ordinadors i allò que avui per avui simbolitzen ens han deixat un cop més a l'abast de l'inncoherència humana, em sigut inncapaços de fer un ús mínimament raonable, tan sols ens hem deixat anar a la sort d'una xarxa que no veiem, allunyant-nos sense ser conscients d'allò que ens envolta, de les persones i del que per nosaltres poden representar.

Tot això a sant de no se que, la veritat, deu ser que avui faig 100h sense fumar, i em resulta dificil escriure sense un cendrer fumejant davant la pantalla del meu ordinador, aquell "bitxu" que en mirar-me'l em captiva i m'omle fins el vessar de qui sap quina mena de porrquerria.

Nou Bloc a la Xarxa.

2008-03-23T16:06:00.006+02:00

Avui hem vull permetre fer una mica de publicitat del meu nou bloc. Recordes que...? és un bloc que he encetat justament la pasada setamana.

A aquest nou bloc tan sols trobareu informació que faci referència a esdeveniments històrics que han marcat la nostra era, i l'actualitat política i social del món en el qual vivim.

Dia a dia passen sense cap mena de reconeixement imporatnts efemèrides, que ningú recorda, pot ser perque hi ha a qui no li interesa recordar.

Tot just hi han dos posts, més el de benvinguda. Els posts parlen de l'aniversari de la creació del primer telèfon i del 70e aniverssari de la pluja de bombes de 41 hores sobre la ciutat de Barcelona.

Us convido a que conegueu el bloc, que proposeu temes i que fins i tot, i si voleu us en feu autors del bloc, tot i que nos e com s'inclouen autors, de ben segur que ho podem esbrinar. Cal no oblidar, ja ho diguè M. Unamuno "Qui Oblida el seu passat esta condemnat a repetir-ho" No caiguem a la trampa de reviure les majors desgracies que ja ha pati la humanitat.

Setmana Laica, que fem?

2008-03-20T21:28:00.012+02:00

A vegades la gent em diu que el meu bloc és "molt polític", que no paro de parlar de "coses rares" i altres coses per l'estil. I és veritat, tot i que la meva idea era parlar del que penso i el que sento respecte el món, també volia dedicar aquest espai a vivències personals que em vinguessin de gust explicar-vos, i mira tu per on, avui us vull parlar del meu miniviatge a Andorra.

La Setmana Làica ha començat i, de fet, amb bon peu. En principi semblava que seria una setmana sense res a fer (no treballem, per sort) i, avorrits a casa, anant d'aquí a allà sense més. Uns quants companys s'han anat a Marinaleda (Sevilla) a conèixer com es pot viure en col·lectivitat i, a més a més, dins el sistema actual. Què sembla impossible? doncs no ho és. M'hagués agradat acompanyar-los però finalment no ha estat així.

El Dani i jo, no haviem preparat res, i feia una setmana que no ens veiem, doncs ha estat al Sàhara als campaments de refugiats, per a participar d'un projecte solidari que anualment organitza l'IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet, un viatge que li he demanat que faci un escrit per explicar-vos com els ha anat, però que encara no ha fet. Mentrestant podeu visitar el bloc del Joan Campillo (coordinador del projecte). El mateix dissabte que ens vam veure vam decidir anar a esquiar.

Aprofitant un 2x1 del carnet jove i acompanyats de l'Alba i el Ricky, ens vam anar cap a la pista de Vallnord. És la tercera vegada que esquio i la veritat és que ha estat genial, començo a pillar-li el truqillo.

Una cosa que em queda grabada d'Andorra de manera especial, a banda del bon rotllo viscut en el viatge i de la diversió de la que hem gaudit, és la llengua. El català, a Andorra. Tothom rotula en català i en més idiomes i no es moren, no entenc què passa a Catalunya que ens fa vergonya? Tot i que les llengues oficials només són el català i el francés, he vist massa cartells enganxats a fanals o anunciant quelcom escrits en espanyol, per què?

Sincerament si aneu a la neu hi ha una sèrie de coses que no podeu deixar de fer, i no em refereixo a esquiar, que es dona per suposat, o no, si no a fer un pipi a la neu o a fotografiar-te tal i com Deu "vostru" senyor ens va portar al món. Malgrat el fred, sempre val la pena, no se sap perquè però sempre sembles més guapo que en realitat, o almenys a mi em pasa. Si aneu a Andorra visiteu el Raco d'en Josep: menjar bó, barat i molt bon servei. Hostal barat l'Hostal Palanques, econòmic però net.

Imatges del [meu] viatge.

Chikilicuatre salvara Eurovisió!

2008-03-15T00:33:00.007+02:00

A hores d'ara tothom sap qui sera l'encarregat de salvar Eurovisión, i no em refereixo pas a la Rafaella Carrà, no, no. Serà el català Rodolfo Chikilicuatre (David Fernández). L'humorista i estret col·laborador del reusenc Andreu Buenafuente serà qui despres de molts anys per fi l'hi doni la possibilitat a l'estat espanyol de guanyar aquest concurs, que des de que es va sentir el La la la ença no hi havia candidat amb possibilitats.

Espanya enviarà la millor delegació possible a Eurovisió tot i l'emprenyament del públic del programa de la Carrà. Tot i la censura que ha patit el tema de Rodolfo Chikilicuatre en quant a pronunciar noms dels polítics nacionals, tema del qual percert ningú en parla gaire, la canço ja esta rodant per Europa, les discoteques de més exit a Europa sembla que no paren de posar-la, la pregunta que em faig jo és si per fi els països de l'est deixaran de banda per un cop el seu pacte de rotació de guanyador per donar-li el merescut "12 points: Spain"?

Felicito Rodolfo Chikilicuatre (tot sigui que TVE no demani el canvi del nom per Rodolfo Chikilicuatro) enguany aquells que mai mirem el festival pot ser el mirarem, i els que any rere any l'espren amb ansies, de ben segur ni tan sols encendran la TV. Des d'aquí vull demanar que l'any que ve l'Oriol, sigui el candidat, sino guanya Chikilicuatre aquest any segur que ho fara l'Oriol l'any que ve.

Cybermanifestació Bloguera

2008-03-12T16:03:00.010+02:00

Avui 12 de març de 2008 Reporters Sense Fronteres (RSF) ha convocat una cybermanifestació per la llibertat de premsa digital, denuncien la manca de llibertat d'opinió a països com China, Afganistan, Corea del Nord i Egipte entre d'altres.

RSF celebren avui el primer Dia Internacional per la Llibertat d'Espressió a Internet, anunciant que arreu del món hi ha un total de 62 "cyberdisidents" detinguts. Ahir mateix el germa de Sayed Perwiz Kambasksht, va explica a la seu de RSF de París que el seu germa estava detingut i condemnat a mort a Afganistan per haver-se descarregat i publicat al seu blog informació "blasfemes" islamiques, que sembla ser que no eren altres que textos que fan referència la defensa dels drets de les dones afganes.

RSF ha demanat als blogers del món que incloguin avatars als seus blogs per a la defensa de la llibertat de premsa i expressió a la xarxa. També ha convocat a tots aquells usuaris d'internet a manifestar-se via internet mitjançant el web de RSF, on podras accedir a un mapa mundi i linkar sobre els països censors desde les 11.00h del mati d'avui i fins a 24h despres. Dema faran el recompte de secundació de l'iniciativa.

Des de l'inici de la comercializació d'internet, des de que el els ciutadans vam començar a tenir-ne accès, enns pensavem que seria un món lliure, que ens permetria conéixer altres cultures, altres persones, i amb l'aarivada dels blocs, pensavem que els nostres pensaments podrien circular lliurement pel món sense aturar-se per mostrar passaports per enlloc, doncs bé estavem equivocats, tot i que hi ha qui es nega a que així sigui. Hem de felicitar RSF per aquest tipus d'iniciatives.

Tu Gaspar.

2008-03-10T17:27:00.006+02:00

Alçada inferior a la mitjana, ulls sincers, nul·la crispació, odi a la polarització, i excés de dignitat, qui és? Gaspar Llamazares, si les eleccions fossin un barem per a la dignitat, qui les ha guanyat sense cap mena de dubte ha estat Gaspar Llamazares.

Tu Gaspar (permetem tutejar-te) m'has fet veure dignitat en l'acció política d'aquest país, ahir mentre et sentia desplomar-te en directe al televisor de casa em venia al cap un poema que sembla encarnar-te, un poeta mort l'any 1936, a terres britàniques, redactà unes paraules que jo t'escric un xic canviades.

Tu Gaspar, que has mantingut el cap assenyat quant al teu voltant tothom el perdia, i alguns fins i tot t'en feien responsable, tu Gaspar, que has confiat, quant tothom dubtaba, tambè has deixat un lloc per aquest dubtes, tu Gaspar que has pogut esperar, sense cansar-te de l'espera, i no has enganyat tot i que t'han enganyat, i que tampoc has odiat, per molt que t'odiin, no t'has donat fums malgrat les llicons que has volgut donar als altres.

Tu Gaspar, que has somiat sense deixar-te dominar pels somnis i has pensat sense fer una fi dels pensaments, tu Gaspar que t'has emfrontat al triomf i a la catàstrofe, tractant els dos impostors de igual forma, tu Gaspar, que has pogut sentir la veritat tergiversada per bergants per tal d'enxampar-hi el necis, tu Gaspar, has pogut contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida, tan sols t'han faltat les forçes per ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles.

Tu Gaspar, has pogut fer una pila dels guanys i t'ho has jugat a una sola carta, però aquest cop no has pogut perdre i recomençar de zero un cop més, tu Gaspar que has forçat el cor els nervis i els tendons a servir-te sense importar-te la seva fortalessa, per tal de resistir quant en tu quasibè ja no hi ha res, llevat de la voluntat que els diu "Seguiu!".

Llamazares ha estat l'únc que no aspirava a ser Presidente, no ansia el poder encara que sols sigui perque n'es conscient que IU no te a l'actualitat gaire suport social. Com a metge que es, ha volgut sanar Espanya dels mals PSOistas i PPeperos, però la ruca ciutadania l'ha fet el salt. Un tal d'Hont sembla que l'aprecii poc i les seves idees semblen que ja no tenen espai a aquest país cada cop més imbecil. Llamazares, ha tingut valor i força per reconeixer la derrota, aquell per qui la seva aspiració tan sols era la seva set de poder, i tan sols volia presidir, no ha tingut la dignitat moral i política de seguir els seus passos. Alló que t'han deixat fer ho has fet bè, no ets el Califa, i Anguita sense cap mena de dubte no era tu.

Plantejaments electorals de qui no vota. [Últim]

2008-03-06T14:29:00.017+02:00

Estem entrant a les darreres hores de la campanya electoral, els darreres hores de les promeses buides de convicció i sense capacitat de convicció per part de la major part de polítics.

Darrerament volgut coneixer els partits que es presenten a les eleccions i he conegut opcions desconegudes fins avui, al menys per a mi, m'haguès agradat poder explicar-vos quatre linies de tots, però certament m'ha resutltat dificil. Avui de fet no us parlare dels partits que teniu al capçal d'aquest post, avui tanco aquest [In]col·leccionable amb el pentagrama polític català. Els partits que catalunya aporta a a les corts generals, tot i que en realitat he parlat dels que es presenten al Congrès dels Diputats, i no al senat, doncs això ja son figues d'un altre paner, partits que a Catalunya governen plegats, al Congrès es presenten criticant-se i al Senat van de la maneta, o partits que neixen exclusivament per presentar-se al senat... Potser d'aquí quatre anys us ho explico.

Però, la meva pregunta que em plantejo en aquests moments és: Que ens ofereixen els partits que de ben segur tindran representació al Congrès? Vull esbrinar-ho.

CiU, per qui no la recordeu és una federació de dos partits que va governar amb Pujol al capdavant els primers 23 anys de generalitat democràtica, amb uns resultats evidents, quasibè cap en aspectes socials. A Madrid son coneguts per lliurar el govern al Sr. Aznar en dues ocasions. Evui, encara emprenyats per haver perdut el poder en dos comicis consecutius a la generalitat, s'ens presenten com els salvadors de la catalanofòbia creixent a Espanya, em pregunto si la solució pasa per tornar a parlar català a la intimitat amb Rajoy a la Moncloa. Per la resta no deixar de ser un partit dretà, aboga per la disciplina a l'escola, el control migratori del sud a catalunya, i una política econòmica força questionable des de les capes socials.

ERC, recupera l'estandart de l'independència com a eix central de la seva campanya, ja feia algunes legislatures que la tenien una miqueta més amagada, feien un discurs més social, i sembla que va funcionar, tant que van aconseguir 8 escons a Madrid, s'ha de recordar tambè que molta gent va recolçar la conversa de Carod a Perpinyan, i va significar un important suport per a ell aquest escons a Madrid, ara veurem que pasara amb els votants d'ERC que no comulguen amb l'independència? Dubto de la capacitat de Ridao per defensar a Madrid quelcom a l'estil Tardà o Puigcercós.

Els anomenats eco-socialistes, amb Herrera al capdavant han aconseguit plantejar bè les seves propostes, tant Joan Herrera com Gaspar Llamazares aposten per donar suport a un govern d'esquerres, emulant el pacte del Tinell, el que sigui per que no governi el PP a Espanya, realment no em semb la un mala opció. Volen obligar Zapatero a fer-se d'esquerres de debó. Un esquerra que planteja el tancament de les centrals nuclears catalanes de 2008 a 2018, proposen des de fa un decada reduïr la jornada laboral a 35 h, proposen 7.000 milions d'euros per a la modernització d ela xarxa de rodalies i regionals o incrementar la despessa públicxa en habitatge fins el 2.00% del PIB. Polítiques d'esquerres, per uns partits amb imposibilitat de governar.

Que he de dir del PP, el seu darrer fitxatge no ès més que un autèntic impulsor de la catalanofòbia arreu d'Espanya, però no hem vull oblidar del seu cap visivle, el Sr. Rajoy, incapaç de demostrar que sap governar Espanya. No ha deixat de parlar en cap moment com a cap de l'oposició, ell que ha sigut ministre de quasibè tot, no sap parlar com a home d'estat. Ara a més resulta que el mot "currela" el va inventar ell, ell que sempre ha fet cas omis a la ciutadania, mai deixare de recordar la seva llengua dient que "tan solo son dos hilillos de fuel" davant un a imatge esfereidora del Prestige. ni els seus 500 milions d'arbres, ni l'augment de les pensions a vidues o el foment de la feina per a les dones em sembla suficient per a votar un partirt que en quatre anys no ha sapigut digerir la perdua electoral.

ZP, aquelles cellès puntiagudes que han fet que els artistes consagrats de l'estat li donin recolçametnt, o el seu polèmic xec de 400,00€, la repesca de les 400.000 places de llar d'infants públiques (les mateixes que no ha impulsat aquests quatre anys) el seu (fals) respecte a les identitats nacionsalsa d'Espanya, l'ajut als joves de lloguer, la seva sensibilitat vers l'mmigració (??) el matrimoni homosexual, l'ncrement del salari mínim interprofesional a 600,00€, la retdirtada d'iraq, la negociació amb ETA (com algú pñossitiu)... això és la carta de presentació... Ha de ser conscient que en política no és guanya, es perd, va perdre Suarez, va perdre Gonzalez, i va perdre Aznar tot i que no és va presentar, és mantindra aquesta norma? Zapatero s'ha fet valdre de la seva cara maca per fer-se creure, dubtosament desallotjara la moncloa, tot i que per res li caldria una majoria absoluta.

Dema jornada de reflexió, ningú seura entorn una taula i recordara les accions de govern de PSOE en aquests quatre anys, ni la feina del PP a l'oposició del PP, o la seva feina fins fa quatre anys governant, malauradament al memòria col·lectiva recent és força limitada, i com a ciutadans semblem ruquets que allà on ens manen anar hi anem, ens hem acostumat a les falses promeses i em perdut capacitat crìtica i per exigir allò que es nostre. Dema reflexionm-hi plegats.

La meva correspondència amb ZP

2008-03-04T20:54:00.009+02:00

Fa unes setmanes, mentre cercava el llistat de candidatures per Barcelona de les eleccions a les Corts Generals espanyoles, vaig acabar al web oficial del president del govern, on a banda de la seva biografia política hi havia una adreça de correu electrònic personal. No se ben bé perquè vaig decidir enviar un correu electrònic al president de tots el espanyols, al dels ciutadans que viuen sota gestió administrativa espanyola i als que tan sols som súbdits d'altres països i residim a territori estatal d'Espanya. Vaja un correu al ZP.

Tot i que no tenia gaire clar que en ZP rebés el correu, vaig voler saber que succeeix quan un ciutadà o un immigrant escriu al president. Perquè sapigueu tot us transcric el meu correu i la resposta del "president".

-----------------------------------------------------------------------------------------------
Benvolgut Presidente,

M'adreço a vostè tot i que no tinc gaire clar que vostè en persona haguí de rebre el present correu electrònic, i en aquest cas no entendria la "parafernalia" de oferir aquest servei dins el seu web oficial. Peró tornant al trema que m'ha motivat aquest intent de comunicar-me amb vostè. Soc immigrant del Marroc i fa 22 anys que visc a aquest país, enguany li ha tocat a vostè dissoldre les corts i convocar eleccions generals a les corts espanyoles, i jo un cop més, i tot i haver cotitzat a la seguretat social des de els 16 anys, no podré escollir qui ha de gestionar els meus impostos, com tampoc vaig decidir fa uns mesos qui havia de decidir si a la meva ciutat s'havia de posar un jardí verd i frondós o un bloc de pisos al més pur estil de Nova York, i amb una política de cessió de contrates a l'estil Zaplana, tot i que amb un color una mica més “roig”. Tampoc m'han permet escollir quin és el polèmic Estatut que crec vull respectar, i com això un llarg etcètera...

Estic fart de sentir de boca de vostès els polítics professional que som iguals en drets i en deures, i certament, em sap greu corregir-lo Senyor Presidente, vostè i jo no som iguals, de fet pocs ciutadans son com vostè, i jo menys, doncs jo no soc ciutadà tan sols soc immigrant.

La meva pregunta, simplement, el perquè de tot plegat?

Atentament:

Nússer B. Lakmisi
-----------------------------------------------------------------------------------------------

I la resposta a estat:

-----------------------------------------------------------------------------------------------
Contesto al escrito que ha dirigido al Presidente del Gobierno, en el que se refiere a su imposibilidad de ejercer el derecho al voto en las próximas Elecciones Generales.

A ese respecto, puedo indicarle que la Constitución Española, dispone que sólo los españoles son titulares del derecho a voto, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por Tratado o Ley para el derecho de sufragio activo (es decir, poder votar) y pasivo (es decir, poder ser elegido), y solamente en las elecciones municipales.

De acuerdo con lo anterior, en la actualidad, los únicos ciudadanos extranjeros que son titulares del derecho de sufragio en las elecciones municipales son los ciudadanos de los Estados miembros de la Unión Europea, junto con los noruegos, estos últimos en virtud del Canje de Cartas constitutivo de Acuerdo entre España y Noruega, reconociendo el derecho a votar en las elecciones municipales a los nacionales noruegos en España y a los españoles en Noruega.

Lamentando no poder ofrecerle una respuesta más favorable a sus intereses, reciba un cordial saludo.

José Enrique Serrano Martínez.
Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno.
-----------------------------------------------------------------------------------------------

Miri Sr. Serrano, per començar "el escrito" no li adreçava a vostè, per tant no entenc que vostè sigui qui llegeixi la correspondència electrònica del Presidente, de fet això es un delicte tipificat al codi penal. Però tan se val, només em diu coses que ja se, i que no em serveixen d'excusa per al meu descontentament amb la democràcia espanyola, jo no només he fet referència al fet de no poder votar, també parlo de les problemàtiques urbanístiques de les ciutats, parlo de lo lamentable que és sentir que tots som iguals en drets i deures, parlo de les mentides dels governants d'Espanya, i de la seva oposició. En tot cas mercès, encara que sols sigui lamentar no poder oferir-me cap resposta satisfactòria cap a les meves necessitats, tampoc l'esperava.

Plantejaments electorals de qui no vota. [2n Debat]

2008-03-04T01:15:00.005+02:00

Encetem els darrers dies d'aquesta sosa campanya electoral, amb el darrer dels dos debats bipartidistes, els primers en quinze anys, us sona, oi que ja ho heu sentit alguna vegada. Doncs exactament per això i per que no ha sigut res de l'altre món avui no em penso allargar amb aquest post.

El debat ha començat, realment millor que el primer, la moderadora Olga Viza, molt més a l'alçada que no pas en Campo Vidal, tot i que no ha estat res de l'altre món, si que es cert que la introducció la ha portat millor que la innacabable llista de mitjans que va fer en Campo Vidal, però alhora de la veritat, res de res, una moderada moderació, sense credibilitat per evitar els talls dels candidats, ni capacitat per incidir en els temes del debat, suposo que és el que te presentar un debat marcat per els dirigents dels dos partits i no per la teva qualitat periodìstica, que haurià de ser el correcte, em reafirmo la Mónica Terribas haurià de moderar aquests debats.

La manca de representativitat política i social, doncs només hi eren presents PP i PSOE, tampoc la comentare ja ho he fet prou. Ara bè s'han lluit el candidats d'ambdos partits, aquest cop certament no se qui ha guanyat el debat. Segons els que llegiu aqest esapai de tant en tant, heu optat per donar la victoria del debat anterior a J.L.R. Zapatero amb un total de 11 vots de 25 que han participat, amb un únic vot per en M. Rajoy. 7 persones compartiu que cap dels dos candidats ha guanyat i 5 que qualsevol dels que no han participat i una persona creu que van estar igualats.

En aquest debat més de lo mateix, Rajoy emperrat amb repetir els textos de la setmana anterior però a més d'una manera literal, cada cop tinc més clar que es te la lliçó apressa, però no te convicció en res. La seva convicció la explota en tres temes, la catalanofòbia, el terrorisme etarra, i la immigració. Vaja allò que mai ens ha dit, el contracte d'immigració, la negociació política amb Eta, la negació del dret a l'escolarització en castellà... bla, bla, bla...

Per Contra Zapatero, no ha fet grans propostes que si 400,00 €, que si els estudis de l'ONU ha dit que Espanya esta millor en qualitat de vida, que si la culpa de la mala qualitat de l'ensenyament es del govern Aznar... És a dir lo mateix de sempre, ha estat una campanya cansina amb uns debats que han demostrat la innexperiència espanyola en debatre en directe amb els caps dels dos partits majoritaris.

Sincerament, no hi ha hagut cap diferència respecte l'anterior debat, m'hagues agradat sentir més propostes, l'únic moment que realment un dels dos ha fet cas a l'altre ha estat quant Rajoy reconeixia que faria el Trasvàs de l'Ebre, per la resta cadascun s'ha dedicat a mirar els seus papers mentre l'altre parlava. Al llarg de tot el debat s'han dedicat a recordar la primera pregunta de la legislatura feta per Rajoy a Zapatero, cascun tenia per escrit una pregunta diferent que els espectadors no podiem llegir, igual que tota la paperassa que ens enseyaven a camara.

Moment estelar quan Olga Viza en finalitzar demanava no haver d'esperar 15 anys per un altre debat, n'estic d'acord, aviam si un dels dos d'aquí quatre anys ja tè una mica més d'experiència, i la cosa va millor. Rajoy s'acomiada parafrasejant el seu lema " cabeza, corazon" entrellaçat amb le famosa nena del debat anterior. Zapatero torna al mateix "bunas noches" un somriure de talante i "buena suerte" sembla que a ambdòs partits els va agradar el seu comiat de fa set dies.

Plantejaments electorals de qui no vota. [6]

2008-02-29T14:25:00.004+02:00

Nou plantejament personal en quant a les properes eleccions generals. Aquest cop és curiós perquè parlem de dos partits que neixen contra els nacionalismes espanyols, que no l'espanyol, que es diferent i bò. Des de terres catalanes i vasques ofereixen a Espanya una política diferent, una política més espanyola, una política que agafa la flor i nata ideológica del PP i alló més bò i millor del PSOE per fer crèixer la llavor de la llibertat a Espanya. Que bonic.

A les darreres eleccions al parlament ja vam presenciar el naixement de Ciutadans-Partido de la ciudadania, i realment amb molt bons resultats: tres escons per la circumscripció de Barcelona, que vindrien a ser 89.840, és a dir, el 3.09% del vots de les darreres eleccions de 2006. Pero a les municipals ja van tenir la primera davallada, el furor que va provocar un tiu en pilotes al cartell electoral, va ser solapat per rumors que deien que fins tres messos abans de les eleccions Albert Rivera era militant de carnet del PP, o que una de les seves diputades i alcaldable per Barcelona acudia als actes electorals en cotxe oficial. Aquest tipus de igualtat sembla que als ciutadans no els va acabar de fer el pes. De fet van perdre més de 25.000 vots i a la capital comptal no van aconseguir ni tan sols un representant.

L'éxit que va aconseguir Ciutadans va servir de panacea per un altre territori nacional de l'estat, Euskadi, que va decidir crear també la seva plataforma, els seus candidats tenien clar que el seu projecte no era el del PP i tampoc el del PSOE, si no una mica de tots dos. En un pricipi es van plantejar, fins i tot, una unió amb els catalans de ciutadans, però, en vista dels resultats municipals van optar per allunyar-se, o això sembla. De fet aquestes venen amb un programa polític força filosòfic avalat per Fernando Savater a qui recordareu per altres grans èxits com "Ética para amador", "Preguntas para la vida" o "La filosofia con anhelo de la Revolución" i altres grans éxits literaris. De fet, fent una ullada als títols dels seus llibres i fins i tot al seu contingut , sembla que qui parla sigui un àcrata, però NO, res més enllà de la realitat, ell és un home implicat políticament amb el centre polític. Savater ve acompanyat de Rosa Diez, de ben segur que la recordem de les millors èpoques del Felipisme a la rereguarda vasca, ella que mai va saber perdonar la infidelitat del seu partit a les primàries del 2000, no va saber com deslligar-se del PSOE, fins que li van oferir ser presidenciable per Unión Progreso i Democracia.

Un filòsof, una "despechada", un intent de streaper frustrat, amenitzat amb els militants dretans del PSOE i els moderats del PP, s'uneixen per fer front, bàsicament, als partits nacionalistes i independentistes, per tal d'evitar que "continuin cooartant el present i el futur d'ESPAÑA" a banda de ser incapaços de oferir res a aquest païs que no sigui antinacionalismes, nacionalisme espanyol ranci. Amb aqueta clase política (i filosòfica) no anem en lloc.

Plantejaments electorals de qui no vota. [5]

2008-02-26T21:45:00.007+02:00

Avui, com cada dia, he decidit que havia d'anar a treballar, no per imperatiu contractual, si no més aviat per que jo ho he decidit així, o si més no, això és el que crec, i em fa sentir feliç. Doncs bè, just avui al Centre Cultural de les Corts, equipament on està integrat el Casal de Joves (que és on jo treballo) ha acollit una presentació d'un partit polític que es presenta en les properes eleccions del 9 de març. Ja feia dies que volia parlar d'ell i quin millor dia que avui que he pogut conversar amb en Salomon Beneit Oliva, cap de llista de Ciudadanos en Blanco (CIENB) per la circumscripció de Barcelona.

El Sr. Salomon ha conversat amb un reduït grup de senyores (bàsicament) per tal de fer-les conèixer els seus plantejaments i els del seu partit, després ha atés els periodistes de TV3 que cobrien la notícia, en el decurs de l'entrevista el candidat de CIENB ha afirmat que el seu partit no preten governar, sinó deixar els escons buits al llarg de tota la legislatura. Tanmateix ha afirmat que els calés que rebin del govern espanyol, en cas que tinguessin representació a les corts, aniria destinat a organitzacions benèfiques, sense especificar si religioses o no.

CIENB consideren que Espanya no ha d'estar gobernada per polítics, creuen que hauria d'haver gestors de l'estat "Si Endesa, Repsol, o d'altres empresses es gestionen sense cap mena de poder polític, per què no ho pot fer l'estat?" es preguntava devant les cameres de Tv. Certament, dubto que una empresa i un estat tinguin una gestió similar, no conec cap gran empresa que hagui fet beques per estudiants, o ajuts per a la manutenció familiar, o generat accions empresarials per que els pisos no siguin tan cars. Per tant, no em quadra aquesta afirmació.

Just abans de marxar li he fet una petita consulta, tenia la intenció de saber quina diferència hi ha entre deixar buits els escons per convicció (per tal de definir la seva opció) i fer-ho per norma, doncs en comptades ocasions els parlaments i senats estan totalment plens. "Per què nosaltres ho farem com a càstig" ha estat la seva resposta.

També hi ha una formació força semblant que aposta per deixar buits els escons al llarg dels quatre anys de legislatura. Són Escons Insubmisos-Alternativa del Democrates Descontents (EI), i parteixen de la mateixa base que CIENB, tot i que no aspiren a crear una gestora estatal. EI fa set rehivindicacions entre les quals destaquen el control real per part dels ciutadans als diferents governs, volen la representació democràtica dels ciutadans i no representants i la negació de l'ús de recursos públics per a la promoció dels càrrecs institucionals.

Afirmen que no assistiran cap sessió de les cambres en cas de tenir representació, i els seus delegats no seran remunerats. Un cop les seves exigències haguin estat assolides es disoldrà el moviment polític.

Aquests partits neixen com a resposta a la mala gestió política dels darrers governants. Pretenen canalitzar aquell mític 40% de votants que prefereixen no assistir a les guardioles electorals; consideren que el vot en blanc ha de ser útil, i sense cap mena de dubte la idea és possitiva, tot i que la gent encara no ha captat l'essència d'aquestes opcions minoritàries que tenen rudimentaris mitjans de difussió. Tot i que no comparteixo la idea de Gestors de l'Estat del Sr. Salomon Beneit, crec que aquells que hagueu optat per no votar, o per votar en blanc, aquí teniu una solució una mica més útil. Tampoc estaria de més que ambdues formacions fessin pinya i formessin una de sola.

Plantejaments electorals de qui no vota. [El Debat]

2008-02-26T01:42:00.011+02:00

La política espanyola ha viscut aquesta nit de dilluns 25 de gener l'históric debat entre els dos principals candidats a la presidència del Gobierno de España, un fet que no es vivia des que fa quinze, Felipe Gonzalea, president del govern alsehores i Jose Maria Aznar, candidat (que va perdre) es varen enfrontar en un cara a cara televisat, coincideixo amb Javier Arenas (candidat del PP a la presidència de la Junta de Andalucia) que s'hauria de exigir per llei aquest tipus de debat a cada elecció, tot i que el PP mai ho va acceptar tot i les reiterades demandes tant d'Almunia com de Zapatero. Tanmateix crec que seria força més enriquidor poder gaudir d'un debat a l'estil dels que fa Tv3 a Catalunya, amb la presència de totes aquelles formacions que tinguin representació parlamentaria, demostrarien així el pluralisme polític espanyol.

En quant a aquest debat, amb dues hores de durada, o el que vindria a ser el mateix al llarg de set cigarretes, he pogut observar com Rajoy encara no esta a l'alçada de encapçalar la política espanyola en cap dels cinc blocs de debat, eperarem a veure que fa en el partit de tornada la setmana que ve.

Aquest primer debat que començava amb el "Bienvenidos todos" per part del president de l'Academia de las Ciencias y las Artes de la Televisión de España, em pogut sentir desde el principi fins el final reiterats talls per part de Zapatero, Rajoy s'ha posat les piles despres de la pausa publicitaria, semba que és incapaç de dir res si no te apuntador. Només cal veure com reacciona davant la prensa a la sortida i ser preguntat per un periodista: "se siente ganador?" tan sols se li acut fer uns segons de só gutural (per cert molt repetits al llarg del debat) i respondre "a usted que le parece?"

Rajoy que ha começat el cinc blocs li ha mancat convicció, i en els moments que semblava convençut li ha mancat coherència. A Zapatero per contra li ha mancat proposar, ha dedicat dues hores a explicar que ha fet el gobern socialista aquests cuatre anys i a dir que no ha fet el gober aznarista en vuit anys.

El debat s'ha repartit en cinc blocs, més un de introducció i un altre de conclusions. Economia i Ocupació, Política General, Política Exterior i Seguretat, Política institucional i Reptes de Futur.

Rajoy fa una introducció amb un discurs totalment llegit, amb una entonació comercial les seves primeres paraules han estat "A ustedes que les parece, ¿estamos mejor que hace cuatro años?" em recordava aqueslla canatrella habitual en els llavis envoltat de barba i bigotis del cadidat popular.
Zapatero en canvi comença mostrant la seva alegria doncs "por fin tenemos este debate. No por mi sino por la ciudadania" crec que aquest ha estat el primer gol que ZP ha marcat, evidentment a nivell mediàtic i no polític.

Al llarg del debat Rajoy es capfica i fins i tot es repeteix literalment, sembla que l'hagin tingut tancat a una sala a pa i aigua fins nque s'haguès après la lliço. Parla de xifres i ell mateix es llença sorra, dona peu a ZP a que li recrimini que fa quatre anys el va reptar a aconseguir dos milions de llocs de treball i a fer creixer l'economia al 3%, i que el gobern socialista ha aconseguit "tres millones de puestos de empleo y un crecimiento econòmico del 3.7%".

També alhora de parlar de política exterior el fa recordar la defensa d'Aznar a la cimera de Chile (si, home si, allò que va pasr despres del "por qué no te callas?) despres de dir-li que "yo Merkel i Sarkozy, tu Castro i Chavez", a més tammpoc crec que sigui possitiu comptar amb Sarkozy i Merkel dins els seus recolçaments, només cal veure les seves polítiques als seus països per saber que nosaltres no les volem.

Alhora de parlar de política general Zapatero ha fet que el lider del PP perdi la majoria del temps parlant d'immigració, mentre ell a cada pregunta sobre immigració replicava amb educació, sanitat... fins el torn de contrarèplica que ha manifestat la seva opinió recordant que el PP havia fet cinc regularitzacions en vuit anys, i a ell l'acusen d'haver fet una anomenant-la "efecto Llamada" Rajoy emprenyat, sembla, li diu que "usted esta ocupado en civilizaciones y en Memória histórica, que no le importa a nadie" perdoni, però crec que no li importa a vostè i a quatre més que a la resta sembla que si, com a mínim la memòria històrica.

El moment més tens és quant parlant de política institucional, Rajoy acusa Zapatero de "Agredir a las victimas de terrorismo" ZP el talla i en repetides ocasions li diu que no li accepta, Rajoy ho mantè peró no ho explica, a l'alçada de la seva categoria, sense donar explicacions, deu ser conscient que això li dona vots.

Rajoy tanca parlant d'una nena que neix a espanya, i del que li cal, una Familia (entenc que la tradicional: papa, mama i filla) d'una Vida (sense eutanasias, ni investigació) i uns Pares amb treball (mal pagat, i sense drets si els foten fora) tot això amb un text i el mateix tó comercial del principi.

Zapatero que també llegeix aquest cop, parla de les virtuts de grans, infants i joves, com a element inspirador del seu futur govern, per tancar explicant que "no puedo prometer que todos tengan exitos en su vida, pero si que todos tengan las mismas oportunidades"

Aquest ha sigut un debat certament fluixet, deu ser l'innexperiència, acompanyada d'un moderador força millorable, jo haguès posat a la Terribas, que els posaria a caldo a tots dos. El contingut previsible: ETA, Separatismes, Immigració (s'ha de tenir collons per dir que ZP no recolça el contracte, i pensar que fas bé). A la espera del proper debat, a mi no m'han fet canviar d'opinió, encara crec que no soc ciutadà, tan sols immigrant, per molt que diguin que amb els mateixos drets, ambdos menteixen. Tot i així us convido a participar de l'enquesta que trobareu a la dreta de la pantalla.

Plantejaments electorals de qui no vota. [4]

2008-02-24T19:07:00.004+02:00

Ja s’ha donat el tret de sortrida, tots els candidats a cortes ja estan perfectament preparats a la linia de sortida, alguns més que d’altres, doncs els hi va el sou. D’altres com dels que estic parlant darrerament, simplement pretenen fer sentir la seva veu, i estaran contents si en el moment d’entrar a un del seus actes electorals algú que no coneguin els reconegui com a caps de llista del partit.

Avui vull parlar dels partits temàtics, els hi dic temàtics ja que el seu nom i el seu programa polític es basa en una unica línia d’acció, és a dir, ens recorden aqueslls crèdits de síntesi de l’ESO on amb un sol fil conductor podien adquirir conexements de totes les materies, ja sabeu, mitjançant l’obra de Cervantes, podiem aprendre elements elements matemàtics fent el recompte de les pàgines, despres dividint-les i finalment afegir l’arrel qudrada de pi, o bé fer grans clases magistrals de tecnológia i Història, esbrinant que l’any 1605 no hi havia ordinadors,etc… doncs aquest partits venen a ser quelcom semblant.

El Partido por las Libertades Civiles, tenen un programa electoral basat exclusivament en la llibertat del col·lectiu GLTB, fet que em sembla excesivament paradoxal, un col·lectiu com aquest que preten normalitzar, esta sempre en una constant aposta per la creació de guetos d’ús exlusiu per a la població homosexual. Aquest partit es l’exemple més clar que he trobat en quant a la tematització del partits.

Aposten obertament per crear una cambra de comerç GLBT, o fomentar el turisme homosexual com a solució a la crisi económica espanyola. Els ciutadans mereixen més que el que ofereix aquest partit. Personalment crec que fan un pobre favor al col·lectiu GLBT, a mi ningú m’ha de representar políticament per la meva condició sexual, s’ha de representar a la ciutadania exigint-nos cumplir els mateixos deures i atorgant-nos tots els drets sigui quina sigui la nostre condició sexual, no entenc el foment del turisme gay, peró si el foment del turisme, collons que vingi qui vulgi, tampoc crec que els estudiants homosexuals haguin de tenir una atenció especial dins les aules com proposen desde el PLCI, i tapoc crec que els locals d’oci nocturn haguin d’ampliar gaire el seu horari, de fet em pregunto quantes hores més volen potenciar, principalment l’oci Gay a ciutats com Barcelona i Madrid pot arrivar a enllaçar fins les 24 hores d’espais oberts al llarg de la setmana, que esperen? De fet és cert que tenen un parell de propostes interessants, però no crec que hagui d’haver un partit per oferir tan sols dues propostes qualitatives, tots els col·lectius tenen la possibilitat d’exigir mitjançant l’associacionisme el compliment de les seves exigències, no cal crear partits, cal crear consciència social.

També trobareu enguany el PACMA (Partido Antitaurino Contra el Maltrato Animal), poca cosa us puc explicar, doncs la seva plana web fa setmanes que no funciona, de fet esta força clar que propugnen, el respecte a la vida dels animals, i l’abolició dels denigrants espectacles amb bous, aquella famosa festa nacional d’Espanya, o les tradicions de terres de l’ebre… tanmateix volen prohibir les granjes peleteres o l’experimentació amb animals. Aquí queda dit.

L’exemple de partit temàtic més curiòs es el d’Alternativa Motor i Deporte, és declaren el primer partit polític sense ideoligia política, tot i que a banda de voler crear polítiques concretes en quant al motor i l’esport proposen tota una bateria de propostes per la gestió de l’estat, aspectes com dona, economia, joventut, immigració… estan reflexades al seu programa polític, tot i que no és gaire comprensible.

Espanya deu ser l’estat amb més partits polítics que cerquen el seu espai, tot i queda solapat per els grans partits, la gent que teniu la sort de ser considerats ciutadans i de poder exercir el vostre dret al sufragi electoral trobareu tot un ventall d’ofertes temàtiques, que tot i no ser una abstènció poden dona una idea de que pensa la societat en quant a temes concrets, així doncs esdevenen una mena de indicadors que faran que la monogamia política espanyola entre el PP i el PSOE quedi suspesa o no en funció dels vots que rebin aquests partits, a banda d’escollir les eleccions s’ens poden presentar com un examen polític.

Llarg dia veloç.

2008-02-21T00:11:00.012+02:00

Avui a les 06.00h del matí sortien de Sants-Estació i de Madrid els primers Trens de Gran Velocitat, el famòs AVE, i com ja va predicar “Maleni” amb un apoeració que ha resultat “dobla’”. Mentre alguns dels primers viatgers perdien el seu passatge a lloms de l’Au veloç, a consecuència dels retards de rodalies (aquell servei ferroviari del qual era prioritari el seu correcte restabliment, per part dels goberns) altres que haviem d’anar a treballa per l’entorn de la ciutat comtal, ens trobavem amb un vergonyòs panorama ferroviari.

L’estació de Sant Andreu Comptal, estava les 08.00 del mati patint retrasos de més d’un hora, a mi no m’ho ha dit ningú, ho he patit, perdent el tren arrivant tard a treballar, no rebent cap mena de resposta coherent per part dels pobres operaris, això si els mitjans de comunicació (TV3) hi eren presents per fer-nos ho saber, que l’estació de Sants havia d’estar engalonada i és per això que a Sant Andreu que compte amb una decena de vies, han decidit aparcar temporalment trens que mai abans havien circulat pel barri, Arcos, Estrellas, Talgos, Media Distancia, Regional Expres, Catalunya Expres, Cercanias, Larga Distancia… fins hi tot diuen que hi havia un que anava a vapor, semblava un museu de velles glories ferroviaries espanyoles, amb la diferència que es la xatarra que dia a dia ens porta lenta i feixugament cap a destinacions gens frecuentades per la manobra de la capital catalana.

Es evident que els d’aquí anem en massa cada matí a Madrid, Lleida i Tarragona, la culpa és nostra per no cercar feina a l’area metropolitana de Barcelona, si fossim treballadors de la comarca on vivim, probablement s’haurien gastat els quartos en que els trens de rodalies fosin més confortables, mes agils, i amb menys averies, realment n’hi ha per llogar cadires amb aquests dirigents.

A banda de la manca d’un servei acceptable (ja no demano que sigui bó, dons si rodalies ha de recuperar el seu funcionament habitual, vol dir un quart d’hora de retard mínim, peró ja ho sabem!) el servei de Metro ha patit llargs retards, i les andanes eren plenes de “curreles” alguns d’ells que tenen aquells contractes tan moderns que diuen que cobres per hores i a sobre no les cotitzes, esperant un vagó on capigues una agulla, per probar de ficar-se. Altres que teniem quelcom especial just el dia d’avui, hem optat per gastar-nos uns diners (que no tenim) en fer un viatge en taxi, per arribar amb el mínim retard possible.

Peró avui tornant a casa des de l’estació de Sants no he pogut no fixar-me un un altre fet que al meu parrer ajuda a que tots plegats ens avergonyim de manera aliena dels nostres responsables polítics, d’ADIF, de RENFE (i de la mare que els va parir a tots plegats). Com sabeu l’estació de Sants esta patint una gran transformació, en molts aspectes, no hi ha deu que la recordi, abans era lletja peró no hi havia goteres, hi havia cendrers, peró ja no és pot fumar (no vull dir que em sembli malament, simplement constato) hi havia papereres, mes lletjes que les d’ara, peró ara és pot fer recollida selectiva, això si, si els responsables de l’estació compren les bosses adients i no ens obliguen a presenciar un contenidor amb tres compartiments que finalment és junten en una sola bossa, d’això s’en diu ecologistes de postal. Vergonya.

Ens han venut una gran obra ferroviaria, que a més a més esta finançada pel fons europeu de desenvolupament, és a dir que allò que es fa amb aquests diners esta destinat a trencar amb les desigualtats entre diferents ciutadans de l'estat, quant el que fa en realitat és mostrar les grans diferències que hi ha entre els que prenem els transports per aconseguir arrivar a final de més amb la nostra suor, i els que van a Madrid a grans convencions o reunions o simplement a seure cuatre o cinc hores al seu despatx de les Torres Kio, o a l'iinversa a les Torres Mapfre o similars per despres tornar per un módic preu de 300,00 €, aixó si per anada i tornada. I ni tan sols tenen la capacitat d'ajudar els ciutadans a prendre consciència ecològica. Un cop més vergonya.

Plantejaments electorals de qui no vota. [3]

2008-02-19T00:52:00.009+02:00

Espanya, és sense cap mena de dubte un país democràtic europeu, és a dir, us país amb una democràcia de plastilina força feble, però en tot cas dins aquesta democràcia hi cap un pluralisme força extrany, no tornare a parlar del bipartidisme que ens ataca, doncs ja ho he fet sovint, però a més d'això resulta que aqui si que permeten la presència als comicis generals (i autonomics, i municipals...) partits que a altres bandes del continent estarien prohibits per xenòfobs, nazis o feixistes. Es cert que no estan prohibits a tota Europa, però si a païssos que han patit certes dictadures que tots coneixem com és el cas d'Alemanya que mai permetria a les llistes un partit d'ideologia nacional-socialista.

Espanya, tot i haver patit cruelment "40 años de paz" permet la presència lliure de Falange Tradicional i de la Falange Española de las J.O.N.S. (per qui no ho sàpiga J.O.N.S. tans sols vol dir "Juntas Ofensivas Nacional-Sindicalistas") sense cap mena de vergonya, accepten que els hereus de 40 anys de tortures, els hereus de qui va perpetrar un cop d'estat conta la legitima República Espanyola, els hereus i actuals responsables que a centenars de pobles d l'Ebre s'hagui imposat el silenci per no fer-se mal entre familiars, encara avui en ple segle XXI, és poden presenar a les Corts Espanyoles.

Per si la presència de les Falanges no fos suficient, aqui tenim el dubtòs honor de permetre que un partit nazi és pugui prensentar a les eleccions, Alianza Nacional, ofereix als seus votants el que ells anomenen "La Revolución Española" sota tres grans principis: "Nación, Raza i Socialismo" Aquests que no tenen un pel d'aris, (podeu comprovar-ho al seu web, si és que teniu un bon estómac per suportar emblemes i cares fastigosses). Aquesta gent, son uns autèntics xenófobs, racistes, i crec que no em cremo si dic que son molt perrillosos, i no políticament, si no a nivell persona.

A l'hora de votar també trobareu les papeletes d'uns sucedanis dels anteriors, España 2000 i Democracia Nacional, i dic sucedanis perque prefereixen no ser vinculats a la dreta rancia i feixista espanyola, pretenen donar una imatge de democrates, amb gent jove al seu capdevant, tot i que a poc que cerquem ens adonem de la seva vinculació amb vells nostàlgics del règim franquista, o amb uns els nous feixistes que no volen immigrants, a menys que els portin ells per la seva xarxa de prostibuls. Tot i la manca de coherència en els seus posicionaments, plantejant públicament que accepten la immigració i per contra convocat manifestacions racistes, on recentment va ser assesinat un jove antifeixista a la ciutat de Madrid, a mans dels joves democrates nacionals.

Em prergunto perque son dos partits i no un, tan sols cal veure els seus lemes "Español tu primero" (E2000) "Los españoles primero" (DN). Per sort per la resta de la societat aquesta gent te un gran afanyh de protagonisme, ja sabeu que aquests posicionaments polítics sempre ha sigut partidari de "ducces", "caudillos", führers"... i cadascun d'aquests ofereixen un que la resta no valoren, repeteixo per sort.

A Catallunya no som menys, i és per aixó que aquells catalans de l'estil Cambó, també volen presentar les seves posicions a unes corts espanyoles que senten com les uniques legitimes a Catalunya, doncs ells son Españols, son l'escissió de la coneguda Plataforma per Catalunya, que enguany no es presenta a les eleccions. El Partit per Catalunya, ofereix, com quasibé tots els anteriors, un progràma polític basat en les polítiques d'immigració, s'autoanomenen treballadors perjudicats per l'immigració descontrolada, que la "dreta econòmica espanyola" ha promogut per tal "abaratir els costos de la manobra barata".

Espanya esta envoltada d'apocaliptics que predic¡quen el desmembrament de la mare patria, criden que l'islamisme "emergent a Espanya" preten reconquerir Al-Andalus, ens volen fer creure que les tradicions es perden, i no soporten que la gent pugui fer i dir lliurement alló que vol. Somien amb recuperar el poder polític, per tal de fer i desfer a voluntat, son els que diuen alló que el PP no diu, però recolça. L'Espanya plural els permet presentar-se tot i que la societat espanyola els ignora de manera massiva. No he volgut dedicar un post a cada partit d'aquests doncs si els he de definir d'alguna manera tots son grupuscles feixistes, racistes, xenófobs i sense cap mena de dubte un perill per a la societat.

Plantejaments electorals de qui no vota. [2]

2008-02-16T19:13:00.015+02:00

S’apropen les eleccions, d’això no hi cap mena de dubte, només cal fer una ullada temporal cap enrera i veure que fa quatre anys que els partits polítics estan en precampanya electoral, i passats quatre anys de campanya arriven dues setmanes de campanya, que com ja sabeu és el moment en el que es pot començar a demanar el vot, perquè ja sabem que el que fan tres anys, onze mesos i quinze dies abans de les eleccions és simplement demanar la movilització ciutadana, o bé manifestar-se pancarta partidista en mà contra una determinada llei del govern o un determinat comentari de l’oposició i ents col·laboradors, però mai demanen el vot en aquest curt període preelectoral.

Ara bé, aquesta campanya sempre està encapçalada per dos partits a nivell estatal, i aquí tenim allò que Felip V anomenà “pequeñas peculiaridades regionales” entenem per aixó un parell de partits que tenen certa força nacional (entengui’s Catalunya) com ara CiU, ERC o ICV-EUiA, i prou.

A mi aquest bipartidisme em cansa molt, sembla que la política no sigui més que un partit de futbol, i vist des de Catalunya, el podriem definir com un Barça-Real Madrid, i em nego a acceptar-ho. És per aixó que he volgut cercar totes les llistes que es presenten per la demarcació de Barcelona als comicis generals a les Corts Espanyoles, i així, en cas que pogués votar, sabria escollir. Us ben asseguro que no és gaire difícil, tan sols hi ha 33 candidatures.Us convido a conèixer les seves idees, si us fa mandra només cal que, de tant en tant, visiteu aquest Bloc.

Avui és el torn del partit PUM (Por Un Mundo Más Justo). Aquesta gent té un sol i molt lloable objectiu polític: erradicar la pobreça al món des del govern espanyol, diguel’s-hi ambiciossos, però dins les seves 10 propostes sempre hi figura la pobresa, i les accions que (entenc) Espanya hauria de dessenvolupar per tal que milers de ciutadans del món tinguessin accés a la sanitat, l’educació pública gratuïta i de qualitat…

Tenen clar que “la fi de la pobreça és una decisió política” en boca de Antonio Sieira, (entenc que és el presidenciable del partit, tot i que no ho posa enlloc) i em sembla una constatació d’allò més lloable i verídica, sense cap mena de dubte són els polítics que tenen en el seu poder la possibilitat d’erradicar la pobreça mitjançant algunes de les propostes d’aquest partit:

Abolir la pobresa extrema.
Assolir l’ensenyament primari universal per a tots els nens del món.
Garantir l’accès universal als serveis de sanitat.
Desenvolupar un sistèma comercial global més just i democràtic.
Garantir l’accès als medicaments de primera necesitat.
Condonar el deute extern als pasïsos més avançats (PMAs) i reduir-la als països de desenvolupament humà mitja.
Reduir el pressupost de defensa.
Abolir els fuxes migratoris involuntaris.
Resoldre una de les principals causes de la destrucció del medi ambient.
Un món estable i en Pau

Com veieu no només es centren en la pobresa, tot i que és l’eix majoritari, també tenen propostes per disminuir l’industria armamentística o la preservació del medi ambient, entenen el canvi climàtic com un cicle natural de la natura i creuen que no podem culpabilitzar les destrosses naturals a aquest canvi, si no que la mà humana és la culpable d’aquest calentament global arrel de la tala d’un 13 % de superfície en tan sols 15 anys.

Una de les seves propostes que més m’han extranyat és la de “abolir el fluxes migratoris involuntaris” no l’havia entés bé fins que llegint el seu web he entés que és refereixen a la erradiació de la pobreça al món, evitatnt així la decissió de emigarar per a subsistir.

Aquest partit ens ofereix la possibilitat que aquest país abanderi un món més igualitari, preten fer realitat el somni de milions de ciutadans oblidats de la arreu terra i a tots els països, una ambiciosa idea que malauradament Espanya, sembla, no està preparada per assumir, aquest lideratge hauria d'anar més enllà de propostes com l’Aliança de Civilitzacions i altres mandangues de tres al quart que poc tenen a veure amb la realitat de la resta del món, una realitat de la qual el PUM sembla que si no més està conscienciat.

Els Gramenetecs aviat tindran GBTV.

2008-02-15T13:24:00.006+02:00

El món de la comunicació darrerament esta en constant canvi, des de la creació d'espais interactius com els blocs, on la informació ja no esta regida per una política de comunicació institucional, si no per allò que popularment es diu “el que a cadascun li sortí dels collons” (amb perdó), tanmateix altres mitjans, diguem-ne alternatius, com els de contrainformació han fomentat que la societat en la seva gran majoria tingui accés a una informació més verídica i pròxima que la que ens ofereix habitualment la premsa “groga”, la que se suposa que és seriosa, aquella premsa que esta monopolitzada per grans grups mediàtics com son Prisa, Vocento o d'altres.

A més a més a tota aquesta farsa comunicativa hem d'afegir la manca d'espais per a les entitats i els col·lectius ciutadans per a poder reflexar la seva opinió o difondre de manera qualitativa les seves activitats, i quan no és per mancança de mitjans públics oberts fins i tot pot arribar a ser per censura directa, que es el trist cas de la ciutat de Gramenet de Besòs (Santa Coloma de Gramenet), on el nostre ajuntament ha vedat en repetides ocasions les activitats de col·lectius com l'Ateneu Popular Júlia Romera a l'agenda d'activitats del full informatiu municipal, o a aplicar un succedani de l'ordenança de civisme de Barcelona, on prohibeix la col·locació de cartells si no convoquen a cap acte, o imposant multes exagerades per enganxar cartells allà on ells si que els poden posar excusant-se en la seva immunitat institucional per incomplir les seves pròpies lleis, sembla que s'han pres massa a pit allò de “feta la llei, feta la trampa”.

Doncs bé contra tot això arriba un mitja de comunicació obert, plural i lliure a la ciutat, Gramenet de Besòs Televisió, que d'aquí uns dies (23 de Febrer a les 20,00h) presenten la web d'es d'on es podrà seguir la seva programació a l'Ateneu Popular Júlia Romera, i aviat (3 de Març) començaran les seves emissions.

M'agradaria poder encoratjar-vos a tirar endavant un dels projectes més importants de la ciutat, però se que no puc, el coratge ja el porteu vosaltres de casa, i de valor us en sobre. Endavant i felicitats.

Aquestes iniciatives ciutadanes son les que hem d'agrair, no pas un pirulí davant de l'ajuntament o unes sales de cinema al lloc on voldríem un pulmó verd per a la ciutat, l'èmfasi dels gramenetencs que tiren del carro d'aquest projecte es sense cap mena de dubte l'esperit de la societat gramenetenca que exigeix ser escoltada, exigeix parlar, exigeix LLIBERTAT. Endavant i mercès

And the winner is...

2008-02-13T23:48:00.020+02:00

Ladies and Gentlemen, Dames i les Chevaliers, Damas y Caballeros, Senyores i Senyors....

Tinc el gust de presentar-vos la llista dels cinc nomenats a millors Blocs del planeta Nuss (seria massa dir de la Terra).

En realitat aquesta parafernàlia no és més que una d'aquelles cadenes de... , si home si de..., vaja ja enteneu de... bé tant se val.
Total que el Quim, que per els qui no ho sàpiguen és "Gracio-cortsenc" vaja d'aquests que ni d'aquí ni d'allà, m'ha nomenat, i jo que per no fer un lleig vaig i li faig cas.

Doncs allà van els meus nomenats:

En la categoria de: "Obro un Bloc, per no res"
The winner is: Aleix i Eu

En la Categoria de: "El Gramenetenc més Internacional"
The winner is: Aitor Blanc

En la Categoria de: "Contra-Infos Cortsenc"
The winner is: Pablo

En la Categoria de: "No et conec, peró tens un Bloc xulo"
The winner is: Aleix d'Empremtes

En les Categories de: "Soc cortsenca de pura cepa" i "Ets la primera que va portar la cadena, que jo sapigà"
The winner is: Angie Carabassa

Bè, espero en que coincidiu amb mi en els premis i en les categorès. Ara només cal que ho continueu, i no m'ho retorneu, fent constar el bloc que us ha nomenat i els vostres cinc millors blocs, algú ho fara?

Plantejaments electorals de qui no vota. [1]

2008-02-09T21:22:00.009+02:00

Avui començo a compartir amb vosaltres el que espero que sigui una mena de col•lecionable interactiu via bloc dels meus plantejaments electorals. Darrerament molta gent m'ha preguntat coses com ara: I jo a qui voto? Tu a qui votaràs? Tu que faries? Que és el vot útil? Es millor un enemic clar com el PP o millor el mal menor (PSOE)?

Bé, els que em conegueu ja sabeu que com a "nouvingut" que soc des de fa 22 anys, no puc votar, doncs sembla que la qualitat democràtica del meu país és tan reduïda que segurament no sabre exercir de manera intel·ligent l'anomenat "dret al sufragi universal", suposo que algun dia algú explicara perquè es diu així.

En aquest primer plantejament us convido a agafar una coctelera i a ficar a dins diferents elements com ara:

La sensibilitat vers la pobresa al món.
La oposició a la especulació urbanística.
La crítica als grans sous dels dirigents polítics.
La promesa de la plena ocupació.
La lluita contra la fam.
La lluita contra l'esclavització infantil.
La negació del dret a l'Avortament lliure, i sense ser lliure.
El reconeixement a la tasca (positiva) de l'església.
La negació de les nacionalitats d'Espanya.
La promoció de la família tradicional.
El dret dels progenitors a escollir l'educació dels seus fills.

I desprès de tenir-ho tot ben col·locat dins, agita-ho amb força, de fet amb moltissima força per tal que lligui bé aquesta estranya barreja, les polítiques de la dreta més rància espanyola amb els plantejaments democràtics més lícits i anomena-ho:

PARTIDO SOLIDARIDAD Y AUTOGESTIÓN INTERNACIONALISTA

Es ha dir, una colla de "waltrapes" que es creuen amb el dret de fer ús de paraules com solidaritat, autogestió i internacionalisme per defensar polítiques feixistes emmascarats amb intencions i paraules d'esquerres. Avui quan m'he llegit el seu pamflet en el trajecte de metro de Santa Coloma a Sant Andreu, he començat de manera inesperada a pensar en tot l'arbre genealògic per part de mare d'aquesta gent.

Sense cap mena de dubte, tenen dret a defensar el que vulguin, si ho fa el PP o La Falange, perquè no ells, ara bé també han d'entendre que la gent majoritariament no és imbecil, i posats a votar les dretes ja escolliran entre PP o PSOE que com a mínim tenen possibilitats de guanyar

El poder de ZP, amb l'ajut de Clos

2008-02-07T17:09:00.001+02:00

Avui he rebut un d’aquell e-mail que no saps d’on t’arriben ni perque tenen el teu e-mail, peró que de tant en tant t’informen d’alguna cosa interesant. I avui era una d’aquelles ocasions que em sembla interesant el que em diuen, despres de visitar la plana web d’Aministia Internacional, el considero creible.

Sembla que el talante ZP va més enllà dels 210,00€ al mes per a joves, o de 400,00 € a la declaració d’hisenda. EL Ministerio de Industria, Turismo i Comerció, ja sabeu en Joan Clos, conegut per grans exits com les ordenançes de civisme o el Forum Universal de les Cultures, ha decidt fa 8 mesos censurar la darrera campanya d’Amnistia Internacional, no tan sols prohibeix la seva emissió, sino que ha més qualsevol cadena de televisió que en faci emissió haura de fer front a una multa de l’estat.

Us adjunto part de la informació que podeu trobar a: http://web.es.amnesty.org/elpoderdetuvoz/

¿Qué ha sucedido?
Desde hace ocho meses, el spot de Amnistía Internacional “El Poder de Tu Voz” no se puede emitir en los canales nacionales de televisión. El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio obstaculiza su emisión denegando la exención de cómputo publicitario. No sólo niega el carácter de servicio público del anuncio, con lo que se impide su emisión gratuita, sino que además lo califica como publicidad política. Dicha calificación supone considerar ilegal la emisión por parte de cualquier canal de televisión (artículo 9. 1c ley 25/1994) y sancionable como infracción grave (artículo 20.2 de la misma ley).

¿Qué ha dicho el Gobierno?

El Gobierno dice, en primer lugar, que la campaña de AI no tiene carácter de servicio público porque los derechos humanos no pueden defenderse mediante la crítica o generando controversia, lo cual determinaría que el spot no pueda emitirse en TV como publicidad gratuita.

Según el Informe del Ministerio: “no cabe duda de que el mensaje principal en el anuncio (...) no es el de defender determinados derechos, sino afirmar que éstos están siendo violados por determinados dirigentes y no por otros (...).Además, afirma que la denuncia de los derechos humanos, para tener finalidad pública, debe carecer de “controversia”. Para ello, hace una comparación, considerando que el carácter benéfico de un anuncio para apoyar a niños enfermos quedaría totalmente desvirtuado si además denunciara a la farmacéuticas que ponen obstáculos para su curación.

Esto es incorrecto, por un lado porque el spot de AI no realiza ninguna crítica directa a nadie, sino que sólo enumera derechos de la Declaración Universal de Derechos Humanos e indica lo que deberían hacer estos gobernantes según las leyes internacionales. En cualquier caso, difícilmente puede realizarse una campaña de defensa de los derechos humanos sin denunciar las violaciones que se producen de los mismos. La crítica o denuncia es una forma habitual, lógica y necesaria en la defensa de los derechos humanos. Y defender los derechos humanos es un servicio público.

El segundo motivo en el que se basa la posición inicial de la Administración, que debe ser revisada por el Ministro de Industria (ver nota de prensa del Ministerio, último párrafo), consiste en que se dice que el spot debe ser calificado como publicidad política y por lo tanto prohibida, lo cual determina no sólo que no pueda emitirse en TV como publicidad gratuita, sino algo mucho más grave: que su emisión por cualquier emisora de TV pueda ser sancionada con multas de hasta 300.000 euros.

Dicha calificación supone considerar ilegal la emisión por parte de cualquier canal de televisión (artículo 9. 1c ley 25/1994) y sancionable como infracción grave (artículo 20.2 de la misma ley).
Según Amnistía Internacional los derechos humanos son el consenso básico sobre el que se sustenta toda la legalidad internacional. Por ello, defender los derechos humanos no tiene ni puede tener en principio ninguna finalidad política, ya que sólo se trata de defender las reglas del juego universales.

¿Qué ha dicho Amnistía Internacional?
La calificación de publicidad política prohibida vulnera derechos como la comunicación libre de información veraz y la prohibición de la censura previa. Durante estos ocho meses no se ha podido emitir el anuncio y sigue sin poder hacerse por televisiones nacionales.
El objetivo de Amnistía Internacional con este anuncio no es trasladar una opinión política, sino difundir derechos humanos universales. De hecho lo que dicen las autoridades en el spot son artículos de la Declaración Universal de Derechos Humanos, de los cuales se cumple este año su 60 Aniversario.
Obviamente, esperamos que el spot haga reflexionar a las personas sobre el grado de cumplimiento de la Declaración Universal por parte de estos gobiernos. No hay que confundir “política” con “respeto a los derechos humanos”.

¿Qué es la exención de cómputo publicitario?
Las cadenas nacionales que aceptan los spots de las organizaciones sin ánimo de lucro requieren la mencionada certificación para que su duración no se tenga en cuenta como publicidad comercial; lo que técnicamente se denomina "exención de cómputo". El papel del Ministerio consiste en aceptar o denegar esta certificación. Un anuncio (presentado por cualquier organización) cuya finalidad sea la del servicio público o carácter benéfico y se difunda de forma gratuita, puede conseguir la exención de cómputo publicitario.

¿Qué es publicidad política prohibida?
Se considera publicidad política o propaganda la que busca la adhesión a una ideología, en España solo se permite la publicidad política de los partidos y sólo en periodo electoral. Es decir, el Gobierno considera que la Declaración Universal de Derechos Humanos en boca de dirigentes mundiales es la adhesión a una ideología política y podría suponer un ataque a algún grupo político, como dice el Ministerio en su nota de prensa.

¿Qué antecedentes hay en España?
Según ha podido saber Amnistía Internacional, hasta ahora el Ministerio no ha negado la exención de cómputo a ninguna de las principales ONG internacionales por motivos políticos.
Sin embargo, en el año 2003, el Gobierno también negó la exención de cómputo al anuncio “Ponte en su piel” de Amnistía Internacional sobre malos tratos racistas en España. En aquel momento, el Gobierno de entonces obstaculizó su emisión y no justificó su negativa. La organización recurrió esta decisión ante los tribunales, que dieron la razón a Amnistía Internacional al considerar que la negación de la “exención de cómputo” debía ser motivada. La sentencia está pendiente de recurso ante el Tribunal Supremo.

Tres Tombs, Dos Dies, Un Diari

2008-01-13T14:36:00.003+02:00

Diumenge 13 de gener de 2008, Sant Antoni Abad (tot i que amb certa antaleció), festa dels tres tombs a la vila de Sant Andreu de Palomar.

Diuen les llegendes de la pagesìa catalana que el do de Sant Antoni Abad era el de curar els animals tot fent miracles, i com a mostra d’agraïment els genets feien tres voltes a la plaça i d’aquí esdeve el nom de “tres tombs”.

Enguany la festa ha tornat a reunir decenes de caballs, eugues i poltres, carregats amb els seus carros plesn d’elegància i alguns força bé caracteritzats d’època. Tot i que també s’han vist centenars de gossos, gats, i algun que d’altre rèptil que també han rebut la benedicció del capella de l’esglesia de Sant Andreu de Palomar.

Tot i aixó, l’autèntic espectacle, la gran noticia ha estat un cop més la poca capacitat dels polítics d’oferir al poble una festa sense reivindicacions, darrerament no hi ha festa major, acte local o social que no hi compti amb el malestar d’alguns dels ciutadans. Aquest cop han estat els conductors i les conductores d’autobussos de Barcelona, que exigeixen dos dies de descans setmanal, pel que he pogut consultar tenen un dia i mitg setmanal, amb una jornada laboral de set hores i mitja a la setmana. Hom podrìa pensar que és excesiu fastidiar una festivitat qualsevol per aquest fet (alguns dels vein del barri ho comentaven) d’altres poden pensar que tenen molta cara (com un senyor que conduia comodament des de el seu carro i amb la fusta un preciosa euga blanca), d’altres podem estar d’acord amb les seves reivindicacions en forma i contingut.

Ha sigut una trista visió la de la Guardia Urbana de Barcelona, pretenent amagar la realitat, impedint que és llegis la pancarta o en uns primers moments fins i tot evitant que la alçesin per ser llegida, o amb un barroer bocavulari, que deixa molt que desitar dels models de seguretat ciutadana de la ciutat comptal. Fins i tot han pretès treurem la camera fotogràfica, i en un intent (trist) de evitar que poguès fer-les públiques, no se ben bé per que, donat que hi havia força premsa, un prepotent agent m’ha demanat “me tienes que dar el carrete ahora” el pobre no tenia clar que la petitat camera que duc és digital, per tant s’ha quedat sense carret.

Els conductors i conductores de TMB ha fet notar la seva presència amb xiulets, crits i consignes com ara:

Sr. Alcalde, Sr. Alcalde, te va a votar tu puta madre.

Esta explotación la vamos acabar, dos dias de descanso semanal.

Beneix l’alcalde per Cabrón

Una mica més discrets, sense xiulets ni consignes han estat els del Sindicat de Venedors de Premsa de Barcelona, s’han dedicat a regalar exemplars de mitjans com La Vanguardia, El Pais, El Público, As… Sembla ser que les distribuidores Marina Press i Logistica de Medios, tenen talls de servei que afecten al correcte funcionament dels venedors, aixíq ue han decidit repartir els seus pamflets informatius i centenars de exemplars dels diaris que no els arriben a l’hora en la seva edició d’avui 13 de gener de 2008. Espero que no facin efectiu el cost d’aquests diaris regalats.

En el decurs dels tres tombs al voltant de la Plaça Orfila, hem pogut veure sobre els seus carros, el president del partit popular de Barcelona Alberto Fernandez Diaz, que ha protaginitzat un dels moments més emblematics de la festa, en pasar davant el palco d’autoritats on es trobava l’alcalde Hereu. Fernandez Diaz ha començat a llençar cap al palco, i amb mala hostia, els caramels destinats a la rua, evidentment l’alcalde l’ha contestat. Ha estat un moment tipus, {-Té tontu el llenço un caramel. -No tontu, t’el llenço jo.} Bonica simbiosis entre ambdos polítics de pacotilla.

Aixó si l’Alberto no ha perdut l’oportunitat de fer el simból de victoria (o del dos que feien els condutors) davant conductors i alcalde com a mostre de suport. Qui tampoc ha perdut l’oportunitat han estat en Trias i en Duran i Lleida, això si sense joc amb l’alcalde, aquets venien al que venien, a cercar votants per a les properes eleccions espanyoles, penós circ ens han muntat a la vila de Sant Andreu.

En fi que Sant Antoni beneixi l’animalaris polític barceloni.

Tres Tombs en Imatges

1. Urbans enfront conductors.
2. La Urbana amaga la pancarta.
3. La catalanitat de la Urbana al descobert.
4. Capella i batlle, quins records.
5. El PP cerca Votants .
6. CiU també.

Una de Grossa és cou.

2008-01-10T08:48:00.001+02:00

Diuen que alguna de grossa s’està coent al forn del món, i mira que alguns ja ho deien que el calentament global estava posant en perill el nostre planeta, que els glaciars desaparèixen, però tot plegat sembla que no importa doncs el cosí de Rajoy diu que segurament és conya. En fi, que el que està canviant el món no és l’estat natural de la terra, sinó les eleccions als EUA. Sembla ser que al ciutadà americà està a punt de fer una elecció ben difícil. I per tots és sabut que si América tambaleja, el globus terraqui tremola.

El participatiu procés democràtic americà ha donat el tret de sortida aquesta pasada setmana a Iowa. En aquests moments els dos grans partits dels EUA pretenen trobar el seu candidat ideal per a les presidencials. Qui ho hauria de dir? els EUA, amb aquella imatge de dictadors que els a caracteritzat des que Mr. Danger® (amb permís de Hugo) agafés el poder suprem americà, és qui més possibilitats ofereix als ciutadans de participar activament en l’elecció de candidats. Tot i que tan sols poden votar a un del partits, tenen la possibilitat de canviar de partit a la vígilia de cada convenció.

Pel bandol republicà la veritat és que no tinc ni idea de com va la cosa, serà que prefereixo que no vagin enlloc, o serà simplement que els mitans de comunicació no li han trobat el morbo a quin dels fatxes radicals americans pretenen votar els republicans. On sí que han trobat morbo és al bandol demòcrata. La veritat és que no hi ha per a menys. M’agradaria viure unes eleccions a aquest païs que despertèssin una mínima part d’interés del que desperta als americans l’elecció de candidat.

Aixó és el que està fent que la terra tremoli, el Partit Demòcrata Americà, hi deu haver una mena de confabulació d’estels, àstres i bruixes per posar en tan difícil situació als americans, just ara que la majoria dels ciutadans comencen a veure que la guerra de l’Iraq era una farsa, ara que s’adonen, pobres ells, de quant retrasats estan de la resta de la humanitat, els foten el marró del segle, han d’escollir o bé un candidat negre, o una dona. Deu Beneeixi Amèrica.

L’elecció per ells no deu ser fàcil, peró què suposa per a nosaltres a l’altre banda del món que una dona sigui la cap de White House? Voldrà dir que hem assolit la plena igualtat de GÉNERE? O més aviat trobarem que a Hillary Clinton li importa un rave tot mentre pugui tenir poder? Recordem que va perdonar una infidelitat pública, tan sols per recuperar la seva cambra a la Casa Blanca, i a més a més guanyar el despatx oval? I la guerra de l’Iraq, tornaria a repetir-ho? Com a Senadora s’ha mostrat a favor en tot moment de l’administració Bush.

I en cas que el nou inquilí de la Casa Blanca fos un afroamericà, fill d’un immigrant de Kenya, que s’ha adoctrinat a una Madrassa i a Harvard? Què representaria per nosaltres? Voldrà dir que hem assolit la plena igualtat RACIAL? Entre Republicans i Demòcrates, ell és l’únic dels sis actuals candidats que s’oposava a la guerra de l’Iraq. Com afrontaria els conflictes internacionals amb Iran, Cuba, Veneçuela…?

El tarannà de Barak Obama, jovial, pròxim, populista, és, sense cap mena de dubte, cridaner, i de ben segur trencador d’esquemes per a molts americans, i, en cas que guanyés les eleccions, complirà la seva paraula de garantir la sanitat universal al poble americà? O farà com aquell altre senador candidat republicà, Mc Cain, que assegura que el dret és a la vida i no a la sanitat?

Un païs com els EUA, ple de perjudicis, està realment preparat per a realitzar una elecció tan difícil com la que els plantejen els demòcrates? Els negres americans que sempre han secundat les files republicanes com Collin Powell votaran Obama tan sols per ser negre? I les dones faran el mateix amb Hilary tan sols per ser dona? O pot ser el problema no és que Hillary sigui dona sino que és la Senyora de…?

Sigui com sigui, ja sigui un republicà qui assoleixi el poder, ja sigui Hilary Clinton, o Obama, més val que aquí, a l’altra banda de l’atlàntic, no ens relaxem i ens comencem a preparar per a la sacsejada que pot suposar aquest hipotètic canvi, doncs malgrat les expectatives pot ser tot plegat no és més que el mateix gos amb un collaret més maco, o no.

Deu Beneeixi Amèrica, peró que no s’oblidi de la resta.

“Por qué no te callas” tu majestat?

2007-11-12T20:37:00.002+02:00

En el decurs de la darrera cimera Iberoamericana, que enguany ha reunit els caps d’estat i de govern de parla castellana a la ciutat de Santiago de Xile, hem vist amb perplexitat una de les situacions més inverossimils del mon de la política.

Després de tres decades de transició democràtica a l’estat espanyol, i de unes quantes dècades més de la descol·lonització per part d’Espanya dels territoris de l’america llatina, resulta que el Rei Joan Carles I de Borbó (rei d’Espanya, que no d’Iberoamérica) no se l’hi acut res millor que manar callar un altre cap d’estat, d’un altre govern, d’un altre païs i davant la premsa mundial.

Just en el moment d’aquesta falta de respecte, el president del gobern espanyol, J.L.R. Zapatero deia que “…se puede estar en las antípodas de una posición ideológica… … y exijo ese respeto…” i com si algú hagués pagat al rei per tal de desacreditar Zapateo, aquest monarca mostra la seva posició situada a l’antípoda de la del president de Veneçuela, Hugo Chávez, cridant-li amb molt poc respecte i educació “¿Por qué no te callas?!!!”

No entraré a valorar aquesta frase com a tal, d’acord que en determinats moments tots la podem haver expressat d’una manera força semblant. El que sí vull recalcar d’aquest fet és, per una banda, la situació còmica d’un cap d’estat realitzant exactament el contrari del que demana el cap de govern. Em ve al cap una frase força repetida: “el rey reina pero no gobierna” diuen; i d’altra banda, que aquest fet puntual ve donat per les desacreditacions a l’expressident Aznar que el president Chávez havia fet dies anteriors en el marc de la cimera, anomenat-lo feixista, calificatiu que, amb permís de S.M. el Rei, no és tant un insult com una definició de les polítiques del Sr. Aznar.

J.M. Aznar al llarg dels seus vuit anys de govern a l’estat espanyol ha mostrat ser un auténtic feixista de cap a peus, per tant, que ningú, i menys el rei, s’extranyi si algú li diu alló que és per merit propi. Tanmateix m’agradaria recordar les mítiques manifestacions del “NO A LA GUERRA”, on militants socialistes de categoria cridaven “Aznar dimissió per feixista”. Tan cert és com que ho cridaven no tan sols ells sinó tots els que allà hi erem presents. Ara, el Sr. Zeta vol fer de bon president i alliçonar un president democràtic com ho és Chávez per aquesta definició.

En realitat em penso que Juan Carlos I de Borbón és molt bon democràta i té un petit retard mental. La seva ment pensa i la seva boca pronuncia trenta anys després. De ben segur que el rei pensava aixó, en referència a sí mateix, aquell dia de fa ara tres dècades mentre deia: “…una figura excepcional entra en la historia. El nombre de Francisco Franco será ya un jalón del acontecer español y único al que será imposible dejar de referirse para entender la clave de nuestra vida política contemporanea. Con respeto y gratitud quiero recordar la figura de quien durante tantos años asumió la pesada responsabilidad de conducir la gobernación del estado…”. Si no és així, també és probable que vulgui complir el jurament que va fer en agafar el relleu d’aqell “personatge històric, excepcional i únic”, un jurament que va fer davant tota la cúpula franquista que deia: “…juro por Dios y sobre los santos evangelios cumplir y hacer cumplir las leyes fundamentales del reino; y guardar lealtad a los principios que informan el Movimiento Nacional…”.

Trenta anys després em pregunto com és possible que aquestes fantàstiques cinc paraules no les hagui pensat ningú abans que ell per poder-lo fer callar, tot i que amb el famós pacte del silenci de la Transsició democràtica espanyola, diuen que qui més va haver de callar, va ser ell, cosa que a aquestes alçades sembla que està per demostar, doncs, a Juan Carlos I li ha sortit el Borbó que duu a dins, i la història ens recorda quant nefast pot arribar a ser aquest cognom.

La manifestació del ridìcul.

2007-06-07T23:02:00.001+02:00

Els cossos i forçes de seguretat de l'estat van secundar ahir la manfestació dels Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya. Segons han informat els responsables dels sindicats dels Mossos, ahir van participar representants de la Guardia Civil, Guardia Urbana de diferents localitats, Ertzaintza, Cosos de Bombers, Forestals i el Cuerpo Nacional de Policia. Tot i que un dels sindicats majoritaris del CNP, desprès de la publicació de les imatges de la detenció d'una dona rusa, va decidir no secundar-la ja que deien que "tenemos nuestros propios problemas". També empresses de seguretat privada, aquells que no van aprovar les proves per a Mossos i els idoloatren, van participar de la manifestació. Fins i tot aquest mati a TV3 en David Miquel, secretari territorial del SPC (Sindicat de Policies de Catalunya), ha confirmat que també han participat membres del cos EUROPOL de Bèlgica.

Dons vet aqui que Catalunya, té el dubtòs honor d'acollir una macromanifestació policial, on sembla ser que hi han participat prop de 4000 agents, i alló de dubtòs, no és pel simple fet que son Policies, que també, és més aviat, per que aquesta manifestació és l'efecte d'una causa, evidentment, però quina? Els Mossos d'Esquadra, diuen que se senten criminalitzats, i crec entendre que no els hi agrada, doncs habitualment son ells qui criminalitzen els diferents col·lectius socials.

Els Mossos d'Esquadra ens volen fer creure que son unes victimes, de fet aquest mati en David Miquel, el tio del SPC, ni tan sols ha estat capaç de reconeixer com a mínim que hi han pomes florides, opinió que jo personalment no compartiria, ha volgut fer creure que tot és un muntatge polìtic, organitzat pel Conseller Saura. S'ha de tenir molta barra per dir aixó i que no s'et possin vermelles les galtes. Els agents de l'autoritat catalana, ens volen fer veure que ells son uns sants, no volen que la societat perdi la confiança en ells, no s'en adonen que fa temps que molta gent la ha pedut, i que aquestes evidències en forma d'imatges son la confirmació de la seva prepotència.

Darrerament hem vist amb molta rabia com els Mossos d'Esquadra agredien a comisaria a dos ciutadans, com a Badalona assesinaven un jove dins els seu vehicle, un assesinat que si bé no intencionat, si que és va produir per negligència, els Mossos van accelerar en veure que el jove volia sortir per la finestra, i jo em pregunto, si haguesin aturat el cotxe, no l’haurien atrapat? El jove estava enmanillat, on podia anar? Em vist com en una manifestació un jove agredia un Mosso, que a sobre portava una eine de defensa de dubtosa reglamentació policial. Peró aixó és només aquest ultims dies, desde sempre hem vist com la brutalitat policial ha sigut exagerada en el decurs de manifestacions antiglobalització, en desallotgaments de cases okupes, i un llarg etc…

Ahir Catalunya va contemplar bocabadada la manifestació del ridícul, un acte que ens recorda els infants de pocs anys jugant al fet i amagar, i que en ser trobats et diuen aquella famosa frase de “així no jugo”, smbla que els nostres policies si no poden fer trampes i que siguin secretes no els hi agrada, doncs sapiguin que a la ciutadania no ens agraden les trampes, i encara menys les que fan mal. Era hora ha que algú fes públic la veritat silenciada tant de temps. Qui vol respecta s'el guanya, no l'exigeix a cop de porra.

Votants de PxC esveren en Cuní.

2007-05-31T21:53:00.003+02:00

Ahir va ser un d’aquells matins que vaig marxar a treballar força despert. Com de costum, en llevar-me vaig posar Els Matins de TV3 mentre em feia el café, entre tot el rebombori d’informacions, notícies i conyes del membres del programa vaig poder presenciar un debat força curiós.

Resulta que la Pilar Rahola el dia abans havia fet una crida als votants de Plataforma per Catalunya, per tal que expliquesin els motius que els van portar a votar el partit feixista de l’Anglada. A la crida van respondre tres escalofriants personatges: un jove de 18 anys, que votava per primer cop i malgrat portar la lliçó ben apresa no se li marcava la son que havia de tenir, doncs m’hi jugo el coll que ha estat tota la nit estudiant-se la propaganda de PxC; i els altres dos eren un senyor ben vestit, amb un fort accent català, i amb cara d’hipòcrita (fins hi tot feia una miqueta de por), que venia acompanyat de la seva dona Marcela, una xilena nacionalitzada espanyola que feia un gran esforç per parlar català, mostrant el seu interés per integrar-se a la societat que l’acull, alhora que li fot un cop de peu a l’entrecuix.

Entre tots tres van intentar acorralar a la Pilar Rahola, que com ja saben no es talla un pel. A escasament cinc minuts de l’inici del debat, la Pilar Rahola interpela el jove Gillermo, preguntant-l’hi “ tu ets un jove al que realment li preocupa la immigració o ets un feixista camuflat?” Per què volem més? El jove respon tot tartamudejant (potser perquè pateix aquest símptoma, o potser perquè estava nerviós davant l’evidència) que “no soy ningún fascista camuflado…, ….el fascismo es una ideología extinta que solo surgió en el periodo de entre guerras y bla, bla, bla” discurs que va mantenir tota l’estona. Tant és així que el senyor Cuní en donar-li la paraula va haver de demanar-li “Guillermo, tens la paraula, però no per fer un meetting, que la campanya electoral ja ha terminat”.

L’Eduard, aquell home ben vestit, feia veure que mantenia la calma, i fins i tot en ser preguntat per la Pilar Rahola “si fosis francés, votaries en Le Pen?” va contestar “per què no? Jo no soc francés, no ho sé”. Parlava de la proposta d’un equip encapçalat per l’Anglada, amb gent d’esquerres (jo, personalment, ho dubto), i ens explicava que està en contra del sistemes establerts, un sistema de democràcia liberal, i creu que l’Anglada ho pot canviar. Segurament té raó. L’Anglada ho canviaria per un que ja coneixem i amb el cual estaria més agust ell i el senyor Eduard, el ben vestit.

a Marcela defensava una postura totalment intransigent, amb mala educació i pujada de tó, tot creient-se algú important, sense adonar-se que no és més que una simple immigrant, com jo, i que de cara als feixistes de l’Anglada no és més que una molèstia a la terra de la llonganissa, tot i que ella volgui capgirar-ho tot dient que PxC defensa un NO a una inmigració islamista. Marcela, la teva Islamofòbia no et salvaria si l’Anglada tingués alguna mena de poder, per poc que sigui. Ell va per tu, va per les teves arrels, i tant li val si l’has votat o no. Personalment vaig sentir fàstic en sentir-te parlar, finalment vaig entendre que no era fàstic sino compassió. De ben segur no has tingut l’oportunitat de culturitzar-te, en cas contari, sàpigues que ets escòria i vergonya de les arrels xilenes que tant han lluitat contra gent com l’Anglada a Xile; que tant han lluitat contra les teves idees, les idees que van perpetrar l’odi al Xile de Pinochet.

Finalment el programa va acabar esgotant la paciència d’en Josep Cuní, que va haver de fotre un cop de ma a la taula per mantenir el control del seu programa, en vista que començaven a quedar-se sense arguments i passaven a l’insult directe a la Pilar. Es va justificar demanant disculpes, i dient-li a la Marcela, que li negava el dret a aturar així el debat, tot dient-li que ells són els que més “haurieu d’entendrem, doncs heu votat a un partit que propugna la autoritat inapelable”.

Si linkeu la imatge podreu veure el fragment final, peró jo us aconsello que veieu la grabació sencera, que és força interesant. El podeu trobar sencer (29’ 59) a la plana web de TV3, a l’apartat de Tres a la carta o likant aquí.

Avui, segona volta.

2007-05-30T13:16:00.003+02:00

Avui, a Santa Coloma de Gramenet, s’aclararà el futur del ple municipal. La Junta Electoral Central haurà de solucionar el que sembla ser una diferència de recomptes. Sembla que segons la majoria de mitjans de comunicació, entre ells TV 3, i també segons el Ministerio del Interior, Gent de Gramenet tindria un 5.01 % dels vots amb un total de 1.887 vots amb el 100 % escrutat. Ara bé, segons l’escrutini publicat al web municipal, Gent de Gramenet tan sols té el 4.96 %, resultat que, en no arribar al 5.00 %, no els hi permet l’entrada a l’Ajuntament.

Aquest escó fantasma està ballant entre l’Àngel Pla, candidat d’EuiA, número 4 de la candidatura presentada per la Loli Gomez amb ICV-EuiA; i l’alcaldable de Gent: Albert Rodulfo, el primer any; Antoni Jaumandreu, el segon any; Fe Bogaz, el tercer; i Jaume Abelló el quart i darrer any de la legislatura, doncs, com van prometre, els càrrecs a Gent serien rotatius.

Pel que fa a la resta de la campanya electoral al municipi, ens hauriem de sentir força defraudats: una campanya sosa, aburida, que no ha interesat gaire bé a ningú, i que va quedar palesa aquesta desmotivació el diumenge passat amb la manca de participació. He de reconèixer que Gent de Gramenet si que ha refrescat la ciutat, si més no la campanya amb el seu teatre de Putxinel·lis, era hora de veure els polítics fent algu més que cridar gesticulant amb les mans amunt i avall. En quant al Partido Popular, la veritat és que no tinc ni ideia de que ha fet, suposo que són conscients que els seus votants són els de sempre, i amb el video de l’Albiol de Badalona ja ho tenen fet. Ciutadans, com els pipicans, inexistents a Gramenet. ERC s’ha tornat a quedar fora del ple. És una pena , amb indepèndencia de si comparteixo o no el seu marc polític, crec que ens caldria més veus discordants al municipi i dins del ple. D’altres pottser millor no parlar-ne, com ara els neofeixistes de Democracia Nacional.

Tant en Bartu com la Rosa Madrid comparteixen algunes cosetes, si no més ambdos pensen que Santa Coloma és una mena de S.A, o alguna cosa per l’estil, gobernar aquí i viure allà, Rosa Madrid, tenia com a lema de campanya “Ciutadana de Santa Coloma” MENTIDA, viu a Badalona; i en Bartu, com ja sabem, viu tranquilament al Turó Parc de Barcelona, suposo que per evitar l’estrés, i separar la vida laboral i personal.

Però tornant al tema del recompte de vots d’avui, sembla com deia l’Aitor Blanc ahir, una Tupinada al municipi al més pur estil del “pucherazo” Basc.

A Santa Coloma ens calen veus que cridin alló que el poble pensa, Gent de Gramenet sembla que podria fer-ho. Desitjo lo millor a aquest col·lectiu de persones compromesses des de sempre. Diumenge a la nit vaig poder constatar amb els meus ulls, com fins i tot quan semblava que es quedaven a 15 vots d’assolir el seu regidor, mantenien l’humor. Hi ha qui deia negre hi ha qui deia “rojo” però tots compartien les ganes de seguir lluitant al carrer i amb les entitats. En tot cas, felicitats i chapéau.

L’abstenció, amb majoria absoluta.

2007-05-29T10:09:00.001+02:00

El passat diumenge, vam viure una d’aquelles jornades de confirmació, de confirmació democràtica o bé de desmotivació, falta de credibilitat i lideratge per part dels nostres representats.

A la política tot si val, és cert, però dubtosa cultura de participació tenim si més del 50% dels electors es queden a casa o van a la platja. Tots els diaris ens informen que els barris “rojos” han estat més afectats per l’abstenció, podria ser que de tan d’esquerres que són els barris i tan de dretes els partits no hagin trobat una posició de proximitat? És més aviat que estan començant a estar farts de les mentides i les corrupcions dels partits anomenats d’esquerres?

Senbla mentida que puguem considerar legítims uns goberns municipals aprovats per menys de la meitat dels electors, que venen a representar un 30 % aproximadament de la població amb majoria d’edat laboral. Per una banda els joves de 16 i 17 anys sembla que són bons reclams per a les promeses electrolas, i tenen edat de cotitzar, però encara són massa infantils per votar, no saben el que volen i, encara menys, tenen capacitat per entendre el discurs polític. Sembla patètic, oi que si? I Per una altra banda hi han els que, com els joves, som bones armes electorals i estem condemnats a ser crítics destructius, els immigrants. Hem estat en boca de tots els partits, hem sigut un arma de destrucció política i mediàtica, i tenim la total negació del dret al sufragi.

Ningú ho reconeix, però tots els grans partits necessiten l’immigració. Els que ens criminalitzen volen mantenir la por social a l’extranger com a eina de perpetuació del seu poder, si en tenen, i de reconquesta si ja l’han perdut. Els que anomenem d’esquerres necessiten fer llenya amb el futur dret a vot dels immigrants, que començo a creure que és una malaltia amb símptomes pre-electorals, però mai post-electorals.

En tot cas l’abstenció i el dret arbitrari al vot, han sigut el grans guanyadors, seguits de prop per els pactes entre partits que fa sols uns dies airejaven els draps bruts dels uns i els altres. Davant d’aixó, el ciutadà no pot fer més que anar cap a la platja i deixar que aquest mon podrit continui el seu pas per un corriol cada cop més aliè a les problemàtiques reals dels ciutadans.

Liberté, Égalité, Fraternité.

2007-05-18T11:42:00.001+02:00

“França torna a Europa…” Sota aquesta afirmació Nicolas Sarkozy ve a confirmar alló que molts ja ens ensumavem, el recent nou president de la V República afirma així que vol tornar a la unitat del estats europeus, una unitat que el poble francés en democràtic referèndum va refusar, negant-se a acceptar les imposicions d’una carta magna europea feta pels polítics per els especuladors i els capitalistes, una Europa dissenyada sota el paraigües de les grans empreses, on s’aposta per privatitzar l’ensenyament, la sanitat, i la gran majoria dels serveis públics, colocant-los a l’abast dels rics.

Els francessos ja han començat a patir les conseqüències d’una elecció que de ben sergur resultarà fatal, tant per ells com per a la resta de ciutadans i ciutadanes de l’Unió Europea. Les ostentoses vacances a bord d’un vaixell privat, de més de 100 m d’eslora, han succitat forces converses i enfrontaments als carrers de França. El nou president ens ha mostrat quin és el futur que desitja, si més no per ell mateix.

En quant a la política d’immigració, no fa més que mantenir i endurir encara les lleis d’extrangeria europees, unes lleis que ens recorden alló de ESPAÑA PARA LOS ESPAÑOLES, la supremàcia de la raça ària, i ens recorda que els immigrants tan sols som necessaris si estem destinats a cobrir les feines de manobre barata, a l’explotació i a que els mercats disposin de fruita, verdura i hortalisses. Sembla que hi ha qui encara pensa que els autòctons haurien d’estar a l’atur abans que embrutant-se les mans, sense haber-se adonat que al carrer, i gràcies a la inneptitud d’aquesta classe política, milers de persones es lleven a les cinc, sis i set del matí per deixar-se l’esquena a les obres, les hortes, i el maleït sector serveis.

Sarkozy no ens aportarà res de bo, ni als francessos ni als ciutadans d’altres estats d’europa. Sarkozy preten endurir les polítiques de tots els estats europeus sota la premissa de “amb mi o contra mi” i malauradament aquest amb mi vol dir: amb els EUA, amb el Regne Unit, i amb la Canceller Alemana Angela Merkel, ara tan sols ens queda que a Espanya guanyi Rajoy, per començar a demanar asil polític als països subdessenvolupats.

LIBERTÉ, per a la butxaca de Sarkozy i les seves accions opresores;
ÉGALITÉ, per tots aquells que tinguin unes rendes mínimes que els hi permetin pagar-se un vaixell privat;

FRATERNITÉ, amb els estats simpatitzants amb les guerres pel petroli i l’homogenització de les riqueses que en generarà a Sarkozy i els seus amics.

Visita a la Batalla de l'Ebre

2007-05-16T17:33:00.010+02:00

El passat diumenge, juntament amb una sixantena de membres i amics de l’Ateneu popular Júlia Romera, de Santa Coloma, vaig participar d’una sortida força interesant.

Vam visitar alguns dels escenaris de la Batalla de l’Ebre, on vam poder coneixer in-situ com van quedar pobles com Corbera d’Ebre, on la part vella del poble resta tal i com la van deixar els bombardejos feixistes.

A Gandessa vam visitar el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE) on personalment vaig quedar molt impresionat per la quantitat de materials recuperats de foses comunes, armament utilitzat... Si bé és cert que sempre ens han dit que la Guerra Civil Espanyola havia sigut entre germans, al CEBE ho vaig poder comprovar. Dos documents de dos caiguts, de dos germans al mateix front, adreçats a la mateixa persona, la mare, anunciaven la mort de cadascun dels germans a mans de bèndols diferents., un de les files republicanes, l'altre dels Nacionales.

Els pobles que vam visitar són, sense cap mena de dubte, un espai educatiu de primera categoria. Crec que és una pena que avui dia als estudiants gaire bé no rebin dins el marc del seu procés acadèmic informació sobre aquesta història recent del païs.

Avui dia els feixistes d’abans continuen manant, continuen perpetran l’odi que va gobernar les terres de l’Ebre, doncs sembla ser que van estar força cómodes i sembla ser que eyaculen quan somien amb recuperar el seu poder dictatorial, els dirigents PPopulares, s’esscorren cada cop que fomenten aquest ambient guerracivilista, amb les seves polítiques i les seves postures predemocràtiques.

Ens hauriem de preocupar més de recordar plegats la història de la que som descendents, per tal de deslegitimar aquests polítics de tres al quart, que se senten orgullosos del seu pasat d’odi, tortures i injustícies.

NO PASARAN. Van pasar, però mai assoliran atemorir la societat, mai aconseguiran gobernar els nostres pensaments, mai seran els dictadors de la raó, ja que mai l’han tingut. NO PASARAN a l’oblit les injustícies que van perpetrar contra el poble, NO PASARAN a l’oblit mentre hi haguin pobles en runes a l’Ebre i a qualsevol altre indret que recordi les llàgrimes, la suor i la sang vessada per la LLIBERTAT.

Albiol, ets un Terrorista

2007-05-10T18:11:00.004+02:00

Ets un TERRORISTA, qualsevol persona amb una miqueta de seny sentiria fàstic d'haver de compartir amb tu el seu gentilici. Ets escòria, esteu podrits tu i el teu partit.

A tots els dirigents del PP us hauriem de jutjar per torturar l'intel·ligència humana; per assasinar la raó; per empresonar les llibertats individuals i col·lectives.

Els membres del PP de Badalona, capitanejats pel Secretari d'Organització del Partido Popular, i alcaldable a Badalona, han publicat un video xenòfob, racista i ranci, on propugnen els tòpics als que els immigrants ens hem d'enfrontar dia a dia.

L'única proposta que pot fer a la ciutadania és generar por, fer creure als ciutadans que estan en un gran perill, per a presentar-se com a salvació divina. No teniu cap model per treballar ni per vendre políticament a la societat, ningú té motius per a votar-vos.

Sou la corrupció, representeu l'avarícia, sou la vessant més rància de l'odi social. Sou conscients que, si no dividiu la societat, el poble encara es pot unir i destruir-vos. M'agradaria saber quina mena de solucions oferiu a la ciutadania i com fareu que el dret a l'habitatge sigui una realitat, per tal d'evitar els pisos patera de la ciutat de Badalona.

Renunciareu, potser, als vostres holldings immobiliaris per tal de reduïr el preu de les vivendes i que tothom en tingui accés? Renunciareu als vostres multimilionaris guanys econòmics pel bé del conjunt de la societat? Fareu partides econòmiques especials per ajudar als immigrants i autòctons que no tenen on viure, i es veuen obligats a massificar una vivenda? O bé, els oferireu els millors ponts que trobeu per la ciutat com a alternativa?

I també voldria saber com fareu que el dret universal de poder escollir religió i practicar-la sigui realment verídic. Fent que la població musulmana es trobi a cases d'un dels seus membres a resar, inundant així una vivenda? Fareu, potser, que les esglèsies en sól públic siguin els diumenges per els catòlics, els dissabtes pels jueus i els divendres pels musulmans? O bé, us és absolutament igual que n'hi hagin decenes d'esglèsies i cap mesquita en condicions, per a practicar la seva religió?

Sou conscients que esteu criminalitzant una pràctica religiosa que és un dret que la vostra estimada Constitució garanteix? Sou rancis i recordeu a les époques fosques de l'estat espanyol. Desitjeu recuperar el poder, doncs sembla que les vostres mentides des de les poltrones del poder no son tan evidents. Jugueu amb els sentiment de la gent. Sou una vergonya popular.

A la imatge, Garcia Albiol, agredint un jove que es manifestava pacíficament a un acte on havia de participar Garcia Albiol. Just després de l'agressió va dir: "No me arrepiento y lo volvería a hacer".