4 anys~punt i final

Poso un punt i final...

poso un punt i final, del qual ara pago la darrera penyora.

poso un punt i final, tot i el mal regust d'haver de seguir el meu curs

poso un punt i final, del que em sembla tota una era i son tan sols quatre anys.

poso un punt i final, que em deixa tot un relat descriptiu d'un temps i d'un jo compartit.

poso un punt i final, al que fins ara ha estat la meva vida.

poso un punt i final, que em deixa el gust agredolç del plor i el somriure, la riallada i llant.

poso un punt i final, abans d'encetar un nou relat.

poso un punt i final, a la llibertat assolida i perduda.

poso un punt i final, que m'encoratja a ser i estar.

poso un punt i final, que tanca la porta al meu text i al seu lector.

poso un punt i final, que no deixa espai per cap més lletra.

poso un punt i final, que mai més podré esborrar.

poso un punt i final, del qual em costara aixecar la ploma del pergamí.

i malgrat tot, jo ara poso el punt i final.

Vaga Popular

Avui surt a la llum que si que hi haurà Vaga General, i fins i tot es comença a perfilar una data, 29 de Setembre, es a dir en ple embolic per la retallada de drets laborals. Que s'aprovara a cop de decret demà mateix.

Els (pseudo) sindicats majoritaris, UGT i CCOO, ens venen ara la moto que la data te ha veure amb una bona preparació, quan a ningú se li escapa que Candido Mendez fa pocs dies pactava a Moncloa, no atacar directament ZP, i deixar la diada de protesta per la tardor amb les aigües més calmades.

L' establishment espanyol, del qual n'es evident que els dirigents sindicals hi formen part, continuen burlant-se barroerament de la societat, primer retallant-nos drets, i desprès fent-nos creure que tenim dret i poder social (no sigui cas que les afiliacions baixin) per evitar-ho o per aturar, no sols l'estat, si no Europa.

El concepte de Vaga General ha esdevingut un mecanisme més de UGT i CCOO, per a negociar les seves subvencions, les seves quotes de poder, i el seu benestar, associatiu i personal. La entesa entre els treballadors i el govern de ZP ha estat inexistent malgrat les bones relacions de govern, sindicats i patronal. Units per menysprear les classes obreres.

L'estat te una llarga historia en el sindicalisme, i ara s'en va en orris la possibilitat de plantar cara per culpa d'uns dirigents acomodats i sense escrúpols, d'uns sindicats venuts i sense sentiment obrer malgrat els seus darrers discursos incendiaris. A la societat no li queda més que autogestionar-se i organitzar-se per convocar la Vaga Popular.

Rachel Corrie: demolida, assassinada i abordada.

16 de març de 2003, en el decurs de la intifada d'Alaqsa, la jove Rachel Corrie, natural d'Olimpya (Washington), participa com a activista internacional, recolçant el poble palestí en la seva lluita per la seva terra, en concret es situa com a escut humà davant de les llars de Rafah, a la franja Gaza, per tal d'evitar l'enderrocament per part dels Bulldozer Caterpilar D9 blindats de les Forces de Defensa Israelianes.

A la demolidora imatge veiem com, l'exercit israelià es apunt de d'assassinar-la. Més de set anys desprès, l'esperit d'aquesta activista nord-americana, ha renascut amb la "Flota de la Llibertat" el darrer vaixell, MV Rachel Corrie, un mercant irlandès ha estat abordat aquest matí a 40 kilòmetres de la costa palestina.

L'esperit de Rachel Corrie, s'ha vist un cop més demolit, assassinat i abordades les esperances del poble palestí. El bloqueig inhumà a Gaza, es la causa directe de la lluita de la societat civil internacional, per alliberar Palestina. La manca de capacitat política dels estats àrabs i especialment occidentals, així com la inutilitat d'un Consell de Seguretat, fa que avui dia el màxim organisme terrorista al qual s'enfronta el món sigui l'estat d'Israel.

Israel no pot restar impune, per l'assassinat de ciutadans estrangers en aigües internacionals, la pirateria mes característica de Jack Sparow, la negació dels drets humans a la població palestina, l'incompliment de les resolucions de la ONU, l'atemptat contra el dret internacional, i encara més la manca de llibertat d'expressió dins els mitjans autòctons sota al censura militar.

Qualsevol estat que mantingui vincles amb Israel legitimitza les seves accions i permet que la resta de la ciutadania siguem còmplices d'una mascare civil. Aquest es el peque la societat civil de Barcelona a Bahrain, passant per Chicago i Istanbul sortim al carrer a dir Aturem Israel! Boicot a la Impunitat! Avui a les 17.30h als Jardinets de Gràcia de Barcelona.