Votants de PxC esveren en Cuní.

Ahir va ser un d’aquells matins que vaig marxar a treballar força despert. Com de costum, en llevar-me vaig posar Els Matins de TV3 mentre em feia el café, entre tot el rebombori d’informacions, notícies i conyes del membres del programa vaig poder presenciar un debat força curiós.

Resulta que la Pilar Rahola el dia abans havia fet una crida als votants de Plataforma per Catalunya, per tal que expliquesin els motius que els van portar a votar el partit feixista de l’Anglada. A la crida van respondre tres escalofriants personatges: un jove de 18 anys, que votava per primer cop i malgrat portar la lliçó ben apresa no se li marcava la son que havia de tenir, doncs m’hi jugo el coll que ha estat tota la nit estudiant-se la propaganda de PxC; i els altres dos eren un senyor ben vestit, amb un fort accent català, i amb cara d’hipòcrita (fins hi tot feia una miqueta de por), que venia acompanyat de la seva dona Marcela, una xilena nacionalitzada espanyola que feia un gran esforç per parlar català, mostrant el seu interés per integrar-se a la societat que l’acull, alhora que li fot un cop de peu a l’entrecuix.

Entre tots tres van intentar acorralar a la Pilar Rahola, que com ja saben no es talla un pel. A escasament cinc minuts de l’inici del debat, la Pilar Rahola interpela el jove Gillermo, preguntant-l’hi “ tu ets un jove al que realment li preocupa la immigració o ets un feixista camuflat?” Per què volem més? El jove respon tot tartamudejant (potser perquè pateix aquest símptoma, o potser perquè estava nerviós davant l’evidència) que “no soy ningún fascista camuflado…, ….el fascismo es una ideología extinta que solo surgió en el periodo de entre guerras y bla, bla, bla” discurs que va mantenir tota l’estona. Tant és així que el senyor Cuní en donar-li la paraula va haver de demanar-li “Guillermo, tens la paraula, però no per fer un meetting, que la campanya electoral ja ha terminat”.

L’Eduard, aquell home ben vestit, feia veure que mantenia la calma, i fins i tot en ser preguntat per la Pilar Rahola “si fosis francés, votaries en Le Pen?” va contestar “per què no? Jo no soc francés, no ho sé”. Parlava de la proposta d’un equip encapçalat per l’Anglada, amb gent d’esquerres (jo, personalment, ho dubto), i ens explicava que està en contra del sistemes establerts, un sistema de democràcia liberal, i creu que l’Anglada ho pot canviar. Segurament té raó. L’Anglada ho canviaria per un que ja coneixem i amb el cual estaria més agust ell i el senyor Eduard, el ben vestit.

a Marcela defensava una postura totalment intransigent, amb mala educació i pujada de tó, tot creient-se algú important, sense adonar-se que no és més que una simple immigrant, com jo, i que de cara als feixistes de l’Anglada no és més que una molèstia a la terra de la llonganissa, tot i que ella volgui capgirar-ho tot dient que PxC defensa un NO a una inmigració islamista. Marcela, la teva Islamofòbia no et salvaria si l’Anglada tingués alguna mena de poder, per poc que sigui. Ell va per tu, va per les teves arrels, i tant li val si l’has votat o no. Personalment vaig sentir fàstic en sentir-te parlar, finalment vaig entendre que no era fàstic sino compassió. De ben segur no has tingut l’oportunitat de culturitzar-te, en cas contari, sàpigues que ets escòria i vergonya de les arrels xilenes que tant han lluitat contra gent com l’Anglada a Xile; que tant han lluitat contra les teves idees, les idees que van perpetrar l’odi al Xile de Pinochet.

Finalment el programa va acabar esgotant la paciència d’en Josep Cuní, que va haver de fotre un cop de ma a la taula per mantenir el control del seu programa, en vista que començaven a quedar-se sense arguments i passaven a l’insult directe a la Pilar. Es va justificar demanant disculpes, i dient-li a la Marcela, que li negava el dret a aturar així el debat, tot dient-li que ells són els que més “haurieu d’entendrem, doncs heu votat a un partit que propugna la autoritat inapelable”.

Si linkeu la imatge podreu veure el fragment final, peró jo us aconsello que veieu la grabació sencera, que és força interesant. El podeu trobar sencer (29’ 59) a la plana web de TV3, a l’apartat de Tres a la carta o likant aquí.