S’apropen les eleccions, d’això no hi cap mena de dubte, només cal fer una ullada temporal cap enrera i veure que fa quatre anys que els partits polítics estan en precampanya electoral, i passats quatre anys de campanya arriven dues setmanes de campanya, que com ja sabeu és el moment en el que es pot començar a demanar el vot, perquè ja sabem que el que fan tres anys, onze mesos i quinze dies abans de les eleccions és simplement demanar la movilització ciutadana, o bé manifestar-se pancarta partidista en mà contra una determinada llei del govern o un determinat comentari de l’oposició i ents col·laboradors, però mai demanen el vot en aquest curt període preelectoral.Ara bé, aquesta campanya sempre està encapçalada per dos partits a nivell estatal, i aquí tenim allò que Felip V anomenà “pequeñas peculiaridades regionales” entenem per aixó un parell de partits que tenen certa força nacional (entengui’s Catalunya) com ara CiU, ERC o ICV-EUiA, i prou.
A mi aquest bipartidisme em cansa molt, sembla que la política no sigui més que un partit de futbol, i vist des de Catalunya, el podriem definir com un Barça-Real Madrid, i em nego a acceptar-ho. És per aixó que he volgut cercar totes les llistes que es presenten per la demarcació de Barcelona als comicis generals a les Corts Espanyoles, i així, en cas que pogués votar, sabria escollir. Us ben asseguro que no és gaire difícil, tan sols hi ha 33 candidatures.Us convido a conèixer les seves idees, si us fa mandra només cal que, de tant en tant, visiteu aquest Bloc.
Avui és el torn del partit PUM (Por Un Mundo Más Justo). Aquesta gent té un sol i molt lloable objectiu polític: erradicar la pobreça al món des del govern espanyol, diguel’s-hi ambiciossos, però dins les seves 10 propostes sempre hi figura la pobresa, i les accions que (entenc) Espanya hauria de dessenvolupar per tal que milers de ciutadans del món tinguessin accés a la sanitat, l’educació pública gratuïta i de qualitat…
Tenen clar que “la fi de la pobreça és una decisió política” en boca de Antonio Sieira, (entenc que és el presidenciable del partit, tot i que no ho posa enlloc) i em sembla una constatació d’allò més lloable i verídica, sense cap mena de dubte són els polítics que tenen en el seu poder la possibilitat d’erradicar la pobreça mitjançant algunes de les propostes d’aquest partit:
- Abolir la pobresa extrema.
- Assolir l’ensenyament primari universal per a tots els nens del món.
- Garantir l’accès universal als serveis de sanitat.
- Desenvolupar un sistèma comercial global més just i democràtic.
- Garantir l’accès als medicaments de primera necesitat.
- Condonar el deute extern als pasïsos més avançats (PMAs) i reduir-la als països de desenvolupament humà mitja.
- Reduir el pressupost de defensa.
- Abolir els fuxes migratoris involuntaris.
- Resoldre una de les principals causes de la destrucció del medi ambient.
- Un món estable i en Pau
Com veieu no només es centren en la pobresa, tot i que és l’eix majoritari, també tenen propostes per disminuir l’industria armamentística o la preservació del medi ambient, entenen el canvi climàtic com un cicle natural de la natura i creuen que no podem culpabilitzar les destrosses naturals a aquest canvi, si no que la mà humana és la culpable d’aquest calentament global arrel de la tala d’un 13 % de superfície en tan sols 15 anys.
Una de les seves propostes que més m’han extranyat és la de “abolir el fluxes migratoris involuntaris” no l’havia entés bé fins que llegint el seu web he entés que és refereixen a la erradiació de la pobreça al món, evitatnt així la decissió de emigarar per a subsistir.
Aquest partit ens ofereix la possibilitat que aquest país abanderi un món més igualitari, preten fer realitat el somni de milions de ciutadans oblidats de la arreu terra i a tots els països, una ambiciosa idea que malauradament Espanya, sembla, no està preparada per assumir, aquest lideratge hauria d'anar més enllà de propostes com l’Aliança de Civilitzacions i altres mandangues de tres al quart que poc tenen a veure amb la realitat de la resta del món, una realitat de la qual el PUM sembla que si no més està conscienciat.
Em sembla molt bé la reflexió i comparteixo la idea en part. En part perquè crec que totes aquestes mogudes haurien de sortir d'un projecte construit i valorat pel teixit associatiu i els moviments de base.
ResponEliminaTothom té accés a registrar-se com a partit i a fer-se el seu programa electoral, però si no ho fas des de la base, construint uns pilars forts i rectes no tirarà endavant i no tindrà èxit, per mi serà un vot perdut. M'agradaria que es construís una alternativa, una proposta que surtís, per exemple, d'un Fòrum Social Català, ni que fós una proposta com la d'EI (Escons Insubmisos), deixant la cadira buïda. M'explico, seria com un vot en blanc però no es quedaria només en un número, en un percentatge, es convertiria a la pràctica en un escó en blanc en protesta amb l'actual sistema democràtic i aquest bipartidisme viciat.
Crec que molta gent, moltíssima, comparteix que aquest bipartidisme s'ha d'acabar, però cadascú tenim un camí o forma per intentar enderrocar, però si no ens posem d'acord tots i totes no podrem fer mai res.
La meva proposta de crítica a aquest sistema bipartidista és l'abstenció, jo no vull ser partícep d'aquest joc electoral, no vull ser un vot més repartit entre els més grans, perquè al cap i a la fi el vot als partits sense representació es reparteix als majoritaris. Un exemple és les passades eleccions municipals de Santa Coloma de Gramenet, on un regidor al PSC li costava poc més de 900 vots, pel que fa a Gent de Gramenet que va aconseguir 1876 vots no va rebre cap regidor.
L'abstenció a Santa Coloma és de les més altes de tota Catalunya i crec que s'haurien de parar a pensar i reflexionar el perquè d'aquest descontentament generalitzat amb els polítics i el sistema electoral, igual que proposo l'abstenció, estic obert a altres propostes unitàries i m'hi afegiré amb moltes ganes.
Salut company!
Company,
ResponEliminaT'accepto el plantejament, faltaria més, tot i que com li deia a l'Aitor, la gent implicada en moviments socials i polítics, no entenc un feu ús de l'abstenció, el bipartidisme no s'imposara si en comput global de "micropartits" pot representar desenes d'escons, tot i que als polítics profesionals no els importi, a la llarga la ciutadania acabara veient la farsa de la llei d'Hont, i del fals repartiment equitatiu de vots.
Cal que els que podeu aneu a votar, el que sigui, però s'ha de fer evident que PP i PSOE no son la representació de la voluntat popular, això és totalment fals, no ho son, els abstencionistes, ho fan per educar els polítics però per la societat és millor creure que son uns passotes de tot.
En l'actualitat ja no és el mateix un 50% de abstenció que un 50% de vots a partits minoritaris, si has votat has escollit quelcom, si no, si t'abstens seras contabilitzat com "aquella part dels ciutadans que els importa un rave el que passi al món".
Salut i mercès