Plantejaments electorals de qui no vota. [6]

Nou plantejament personal en quant a les properes eleccions generals. Aquest cop és curiós perquè parlem de dos partits que neixen contra els nacionalismes espanyols, que no l'espanyol, que es diferent i bò. Des de terres catalanes i vasques ofereixen a Espanya una política diferent, una política més espanyola, una política que agafa la flor i nata ideológica del PP i alló més bò i millor del PSOE per fer crèixer la llavor de la llibertat a Espanya. Que bonic.

A les darreres eleccions al parlament ja vam presenciar el naixement de Ciutadans-Partido de la ciudadania, i realment amb molt bons resultats: tres escons per la circumscripció de Barcelona, que vindrien a ser 89.840, és a dir, el 3.09% del vots de les darreres eleccions de 2006. Pero a les municipals ja van tenir la primera davallada, el furor que va provocar un tiu en pilotes al cartell electoral, va ser solapat per rumors que deien que fins tres messos abans de les eleccions Albert Rivera era militant de carnet del PP, o que una de les seves diputades i alcaldable per Barcelona acudia als actes electorals en cotxe oficial. Aquest tipus de igualtat sembla que als ciutadans no els va acabar de fer el pes. De fet van perdre més de 25.000 vots i a la capital comptal no van aconseguir ni tan sols un representant.

L'éxit que va aconseguir Ciutadans va servir de panacea per un altre territori nacional de l'estat, Euskadi, que va decidir crear també la seva plataforma, els seus candidats tenien clar que el seu projecte no era el del PP i tampoc el del PSOE, si no una mica de tots dos. En un pricipi es van plantejar, fins i tot, una unió amb els catalans de ciutadans, però, en vista dels resultats municipals van optar per allunyar-se, o això sembla. De fet aquestes venen amb un programa polític força filosòfic avalat per Fernando Savater a qui recordareu per altres grans èxits com "Ética para amador", "Preguntas para la vida" o "La filosofia con anhelo de la Revolución" i altres grans éxits literaris. De fet, fent una ullada als títols dels seus llibres i fins i tot al seu contingut , sembla que qui parla sigui un àcrata, però NO, res més enllà de la realitat, ell és un home implicat políticament amb el centre polític. Savater ve acompanyat de Rosa Diez, de ben segur que la recordem de les millors èpoques del Felipisme a la rereguarda vasca, ella que mai va saber perdonar la infidelitat del seu partit a les primàries del 2000, no va saber com deslligar-se del PSOE, fins que li van oferir ser presidenciable per Unión Progreso i Democracia.

Un filòsof, una "despechada", un intent de streaper frustrat, amenitzat amb els militants dretans del PSOE i els moderats del PP, s'uneixen per fer front, bàsicament, als partits nacionalistes i independentistes, per tal d'evitar que "continuin cooartant el present i el futur d'ESPAÑA" a banda de ser incapaços de oferir res a aquest païs que no sigui antinacionalismes, nacionalisme espanyol ranci. Amb aqueta clase política (i filosòfica) no anem en lloc.