Plantejaments electorals de qui no vota. [Últim]

Estem entrant a les darreres hores de la campanya electoral, els darreres hores de les promeses buides de convicció i sense capacitat de convicció per part de la major part de polítics.

Darrerament volgut coneixer els partits que es presenten a les eleccions i he conegut opcions desconegudes fins avui, al menys per a mi, m'haguès agradat poder explicar-vos quatre linies de tots, però certament m'ha resutltat dificil. Avui de fet no us parlare dels partits que teniu al capçal d'aquest post, avui tanco aquest [In]col·leccionable amb el pentagrama polític català. Els partits que catalunya aporta a a les corts generals, tot i que en realitat he parlat dels que es presenten al Congrès dels Diputats, i no al senat, doncs això ja son figues d'un altre paner, partits que a Catalunya governen plegats, al Congrès es presenten criticant-se i al Senat van de la maneta, o partits que neixen exclusivament per presentar-se al senat... Potser d'aquí quatre anys us ho explico.

Però, la meva pregunta que em plantejo en aquests moments és: Que ens ofereixen els partits que de ben segur tindran representació al Congrès? Vull esbrinar-ho.

CiU, per qui no la recordeu és una federació de dos partits que va governar amb Pujol al capdavant els primers 23 anys de generalitat democràtica, amb uns resultats evidents, quasibè cap en aspectes socials. A Madrid son coneguts per lliurar el govern al Sr. Aznar en dues ocasions. Evui, encara emprenyats per haver perdut el poder en dos comicis consecutius a la generalitat, s'ens presenten com els salvadors de la catalanofòbia creixent a Espanya, em pregunto si la solució pasa per tornar a parlar català a la intimitat amb Rajoy a la Moncloa. Per la resta no deixar de ser un partit dretà, aboga per la disciplina a l'escola, el control migratori del sud a catalunya, i una política econòmica força questionable des de les capes socials.

ERC, recupera l'estandart de l'independència com a eix central de la seva campanya, ja feia algunes legislatures que la tenien una miqueta més amagada, feien un discurs més social, i sembla que va funcionar, tant que van aconseguir 8 escons a Madrid, s'ha de recordar tambè que molta gent va recolçar la conversa de Carod a Perpinyan, i va significar un important suport per a ell aquest escons a Madrid, ara veurem que pasara amb els votants d'ERC que no comulguen amb l'independència? Dubto de la capacitat de Ridao per defensar a Madrid quelcom a l'estil Tardà o Puigcercós.

Els anomenats eco-socialistes, amb Herrera al capdavant han aconseguit plantejar bè les seves propostes, tant Joan Herrera com Gaspar Llamazares aposten per donar suport a un govern d'esquerres, emulant el pacte del Tinell, el que sigui per que no governi el PP a Espanya, realment no em semb la un mala opció. Volen obligar Zapatero a fer-se d'esquerres de debó. Un esquerra que planteja el tancament de les centrals nuclears catalanes de 2008 a 2018, proposen des de fa un decada reduïr la jornada laboral a 35 h, proposen 7.000 milions d'euros per a la modernització d ela xarxa de rodalies i regionals o incrementar la despessa públicxa en habitatge fins el 2.00% del PIB. Polítiques d'esquerres, per uns partits amb imposibilitat de governar.

Que he de dir del PP, el seu darrer fitxatge no ès més que un autèntic impulsor de la catalanofòbia arreu d'Espanya, però no hem vull oblidar del seu cap visivle, el Sr. Rajoy, incapaç de demostrar que sap governar Espanya. No ha deixat de parlar en cap moment com a cap de l'oposició, ell que ha sigut ministre de quasibè tot, no sap parlar com a home d'estat. Ara a més resulta que el mot "currela" el va inventar ell, ell que sempre ha fet cas omis a la ciutadania, mai deixare de recordar la seva llengua dient que "tan solo son dos hilillos de fuel" davant un a imatge esfereidora del Prestige. ni els seus 500 milions d'arbres, ni l'augment de les pensions a vidues o el foment de la feina per a les dones em sembla suficient per a votar un partirt que en quatre anys no ha sapigut digerir la perdua electoral.

ZP, aquelles cellès puntiagudes que han fet que els artistes consagrats de l'estat li donin recolçametnt, o el seu polèmic xec de 400,00€, la repesca de les 400.000 places de llar d'infants públiques (les mateixes que no ha impulsat aquests quatre anys) el seu (fals) respecte a les identitats nacionsalsa d'Espanya, l'ajut als joves de lloguer, la seva sensibilitat vers l'mmigració (??) el matrimoni homosexual, l'ncrement del salari mínim interprofesional a 600,00€, la retdirtada d'iraq, la negociació amb ETA (com algú pñossitiu)... això és la carta de presentació... Ha de ser conscient que en política no és guanya, es perd, va perdre Suarez, va perdre Gonzalez, i va perdre Aznar tot i que no és va presentar, és mantindra aquesta norma? Zapatero s'ha fet valdre de la seva cara maca per fer-se creure, dubtosament desallotjara la moncloa, tot i que per res li caldria una majoria absoluta.

Dema jornada de reflexió, ningú seura entorn una taula i recordara les accions de govern de PSOE en aquests quatre anys, ni la feina del PP a l'oposició del PP, o la seva feina fins fa quatre anys governant, malauradament al memòria col·lectiva recent és força limitada, i com a ciutadans semblem ruquets que allà on ens manen anar hi anem, ens hem acostumat a les falses promeses i em perdut capacitat crìtica i per exigir allò que es nostre. Dema reflexionm-hi plegats.