Setmana Laica, que fem?

A vegades la gent em diu que el meu bloc és "molt polític", que no paro de parlar de "coses rares" i altres coses per l'estil. I és veritat, tot i que la meva idea era parlar del que penso i el que sento respecte el món, també volia dedicar aquest espai a vivències personals que em vinguessin de gust explicar-vos, i mira tu per on, avui us vull parlar del meu miniviatge a Andorra.

La Setmana Làica ha començat i, de fet, amb bon peu. En principi semblava que seria una setmana sense res a fer (no treballem, per sort) i, avorrits a casa, anant d'aquí a allà sense més. Uns quants companys s'han anat a Marinaleda (Sevilla) a conèixer com es pot viure en col·lectivitat i, a més a més, dins el sistema actual. Què sembla impossible? doncs no ho és. M'hagués agradat acompanyar-los però finalment no ha estat així.

El Dani i jo, no haviem preparat res, i feia una setmana que no ens veiem, doncs ha estat al Sàhara als campaments de refugiats, per a participar d'un projecte solidari que anualment organitza l'IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet, un viatge que li he demanat que faci un escrit per explicar-vos com els ha anat, però que encara no ha fet. Mentrestant podeu visitar el bloc del Joan Campillo (coordinador del projecte). El mateix dissabte que ens vam veure vam decidir anar a esquiar.

Aprofitant un 2x1 del carnet jove i acompanyats de l'Alba i el Ricky, ens vam anar cap a la pista de Vallnord. És la tercera vegada que esquio i la veritat és que ha estat genial, començo a pillar-li el truqillo.

Una cosa que em queda grabada d'Andorra de manera especial, a banda del bon rotllo viscut en el viatge i de la diversió de la que hem gaudit, és la llengua. El català, a Andorra. Tothom rotula en català i en més idiomes i no es moren, no entenc què passa a Catalunya que ens fa vergonya? Tot i que les llengues oficials només són el català i el francés, he vist massa cartells enganxats a fanals o anunciant quelcom escrits en espanyol, per què?

Sincerament si aneu a la neu hi ha una sèrie de coses que no podeu deixar de fer, i no em refereixo a esquiar, que es dona per suposat, o no, si no a fer un pipi a la neu o a fotografiar-te tal i com Deu "vostru" senyor ens va portar al món. Malgrat el fred, sempre val la pena, no se sap perquè però sempre sembles més guapo que en realitat, o almenys a mi em pasa. Si aneu a Andorra visiteu el Raco d'en Josep: menjar bó, barat i molt bon servei. Hostal barat l'Hostal Palanques, econòmic però net.

Imatges del [meu] viatge.