10/4/08

Tenim un President, que no ens el mereixem.

El Molt Honorable, i el vipcepresident Carod-Rovira, han visitat aquests dies el Marroc, la meva terra. S'han emplenat la boca uns i altres de dir que hi han moltes coses que uneixen ambdos "territoris" no poden dir països, doncs els representants catalans no saben si Catalunya ho és o no, i per que els marroquins aspiren a ser no un país, si no més aviat quelcom semblant a un imperi nord-africà.

El marroc diu que per solucionar el conflicte del Sàhara, pren exemple de Catalunya, gran i burda mentida. Pren exemple de l'Espanya més rància, la que no reconeix més que dues nacions a la peninsula, la que en fà us de la cultura propia de vascos, catalans, gallecs com a fil vinculant de les seves calúmnies i insults. El Marroc no vol que el Sàhara sigui com la Catalunya que volen els catalans, vol la catalunya que volen els espanyols. Aquesta és la seva Catalunya.

I en Montilla, així ho ha acceptat. Tot i que ha "passat de puntetes", com diu avui El Periodico, sobre el conflicte saharaui, si que ha fet unes declaracions de dubtosa qualitat, per ser dites per un president d'un "territori" amb grans aspiracions nacionals. Un president d'un país oprimit ha acceptat que una altre gent oprimeixi altres pobles. Malauradament sembla que la conquesta espanyola dels Països Catalans, cada cop ès més evident.

Montilla no ha sentit vergonya en afirmar que la pantomina monarcal marroqui sobre el Sàhara, anomenat Pla d'Autonomia per el Sàhara, "és un bon punt de partida" i que ha estat un "avenç sustancial" en la millora del conflicte. Sembla a més que va haver de dir-ho per pressions polítiques marroquines, tot i que Montilla ho ha negat. Seria excesivament perrillòs que el Marroc i el seu Rei poguessin decidir que diu un polític extranger. Però que Montilla diguès el que va dir en nom de Catalunya ès encara pitjor, o no? Carod per la seva part, calladet, serà que no hi esta gaire d'acord? serà que tan sols ès un titella? Sense més Sàhara Lliure, o com diuen per allà Hurra.


8 comentaris:

  1. Per cert, el dia 15 d'abril a les 19.00h hi harua una concentració a la plaça Sant Jaume, davant del palau de la Generalitat per protestar per la manca de dignitat del President.

    MANIFESTEM-NOS PER LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHARAUI

    ResponElimina
  2. Com més rigor hi ha, més credibilitat. Deixem que encara que no té res a veure amb el tema que tractes avui, et faci una petita correcció. El senyor Carod no és vicepresident, només és un conseller. Si a un conseller de la vicepresidència l’anomenes vicepresident, hauries de ser coherent i anomenar governador al conseller de governació, etc. Per no traduir-ho, et copio el que vaig escriure fa uns dies al blog del teu amic Trallero:

    "Carod continúa viviendo en una nube, y sigue en sus trece haciéndose llamar vicepresident por los que trabajan a sus órdenes. Y también con el falso cargo exige que le traten los periodistas. Casi todos sucumben, y miran hacia otro lado. Tengo constancia de que quien no se somete a sus caprichos lo paga caro a base del ninguneo más absoluto. Es un capricho, y seguramente algo más que la psiquiatría definiría mucho mejor que quien esto escribe, hacerse denominar vicepresident sabiendo que es solo un conseller. Un conseller con mayores aspiraciones, eso sí, pero hasta el momento no ha pasado de conseller. Invito a quien todavía tenga dudas a que consulte el DOG; es allí donde se dice el cargo que ocupa Carod y no en las tarjetas que reparten desde su consellería."

    Saps què em passa amb en Carod? Que m'indignen els estafadors i els usurpadors de càrrecs.

    ResponElimina
  3. No esperava que ens fixesim més en les quatre darreres paraules sobre en Carod. Em preocupa més les "paraulotes" del President.

    Però en tot cas suposo que deus tenir raó, tot i que soc conscient que en Carod no tè cap mena de poder a l'actualitat, amb independència del carrec que ocupi. No veig la diferència entre Conseller de la Vicepresidència, i Vicepresident. Suposo que n'hi haurà. Però no la trobo.

    En tot cas tambè em pregunto si aleshores la Maria Teresa Fernandez de la Vega, es ministra de la presid`pencia o vicepresidenta. Doncs el min isteri es Presidència.
    Se que parlar de dirigents espanyols no es lo mateis que parlar de dirigen ts catalans...

    Salut!

    ResponElimina
  4. Nússer, no s'ha d'interpretar res, només s'ha de llegir el Diari Oficial de la Generalitat. En Carod ja ha quedat clar el que és, i el que no és encara que a ell li agradaria ser. La senyora Fernández era, fins ara que s’està constituint el nou govern, vicepresidenta. No cal interpretar res, els nomenaments del Gobierno de España surten al BOE, de la mateixa manera que els del Govern de la Generalitat surten al DOG. Per tant, Carod és molt amic dels saharauis i porta l’anell que li van donar i tota la pesca, però alhora és un farsant fent-se passar per allò que no és. Ve a ser com aquells que es fan passar per dentistes però no tenen el títol i, per tant, no ho són.

    ResponElimina
  5. Suposo que dec donar-te la raó. Em sento Conseller de Medi Ambient davand d'en Cuní. Espero que no sigui una odiosa comparació.

    Salut!

    ResponElimina
  6. No m'has de donar la raó, pensa que anomenar vice al senyor Carod ho fan quasi tots els periodistes, i de tant llegir-ho i sentir-ho s’acaba encomanant. I això sí, "Sàhara lliure". Inshalà!

    ResponElimina
  7. Per cert, una cosa que s'he m'havia obidat de dir, és que la imatge és dels camps de refugiats de Dajla a Algeria.
    La va fer o en Dani (http://rebelsmil.blogspot.com) o la Sonia (http://www.fotolog.com/son_sitjas) que van participar al campament solidari que anualment organitza el IES Ramón Berenguer IV, de Gramenet de Besòs (http://elperiodico.com/sahara).

    Merès.

    ResponElimina