10/3/08

Tu Gaspar.

Alçada inferior a la mitjana, ulls sincers, nul·la crispació, odi a la polarització, i excés de dignitat, qui és? Gaspar Llamazares, si les eleccions fossin un barem per a la dignitat, qui les ha guanyat sense cap mena de dubte ha estat Gaspar Llamazares.

Tu Gaspar (permetem tutejar-te) m'has fet veure dignitat en l'acció política d'aquest país, ahir mentre et sentia desplomar-te en directe al televisor de casa em venia al cap un poema que sembla encarnar-te, un poeta mort l'any 1936, a terres britàniques, redactà unes paraules que jo t'escric un xic canviades.

Tu Gaspar, que has mantingut el cap assenyat quant al teu voltant tothom el perdia, i alguns fins i tot t'en feien responsable, tu Gaspar, que has confiat, quant tothom dubtaba, tambè has deixat un lloc per aquest dubtes, tu Gaspar que has pogut esperar, sense cansar-te de l'espera, i no has enganyat tot i que t'han enganyat, i que tampoc has odiat, per molt que t'odiin, no t'has donat fums malgrat les llicons que has volgut donar als altres.

Tu Gaspar, que has somiat sense deixar-te dominar pels somnis i has pensat sense fer una fi dels pensaments, tu Gaspar que t'has emfrontat al triomf i a la catàstrofe, tractant els dos impostors de igual forma, tu Gaspar, que has pogut sentir la veritat tergiversada per bergants per tal d'enxampar-hi el necis, tu Gaspar, has pogut contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida, tan sols t'han faltat les forçes per ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles.

Tu Gaspar, has pogut fer una pila dels guanys i t'ho has jugat a una sola carta, però aquest cop no has pogut perdre i recomençar de zero un cop més, tu Gaspar que has forçat el cor els nervis i els tendons a servir-te sense importar-te la seva fortalessa, per tal de resistir quant en tu quasibè ja no hi ha res, llevat de la voluntat que els diu "Seguiu!".

Llamazares ha estat l'únc que no aspirava a ser Presidente, no ansia el poder encara que sols sigui perque n'es conscient que IU no te a l'actualitat gaire suport social. Com a metge que es, ha volgut sanar Espanya dels mals PSOistas i PPeperos, però la ruca ciutadania l'ha fet el salt. Un tal d'Hont sembla que l'aprecii poc i les seves idees semblen que ja no tenen espai a aquest país cada cop més imbecil. Llamazares, ha tingut valor i força per reconeixer la derrota, aquell per qui la seva aspiració tan sols era la seva set de poder, i tan sols volia presidir, no ha tingut la dignitat moral i política de seguir els seus passos. Alló que t'han deixat fer ho has fet bè, no ets el Califa, i Anguita sense cap mena de dubte no era tu.

4 comentaris:

  1. malgrat crec que hi ha moltes coses que em separen d'IU, m'ha sabut greu els resultats que han tret.

    eren la única alternativa clara al bipartidisme espanyol i trobo que la decisió de Llamazares l'omple de dignitat perquè ha sabut fer allò que els polítics d'avui dia no saben: plegar quan toca.


    Salut!

    ResponElimina
  2. Al post m'he deixat dir, que no soc ni militant ni simpatitzant, ara bè crec que dels partits que hi ha a l'actualitat a l'arc parlamentari, és dels més coherents amb les seves idees d'esquerres.

    Avui continuu esperant les declaracions del gran prededor de les eleccions, Rajoy,que per molt que avui hgo deixi o no li queda molt per omplir-se de dignitat.

    Salut.

    ResponElimina
  3. M'ha sorprés que algú en aquesta terra hagués tret les mateixes conclusions que jo en la reacció i l'actitud que ha tingut Llamazares durant aquest temps (a banda d'algunes coses que puc discrepar). Crec que Llamazares es mereix que se'l reconegui. Molt bé, per mi també ets l'únic guanyador.

    ResponElimina
  4. Sera que tu i jo hem pasat massa temps junts? Sino com s'enten tenir sempre les mateixes conclusions?

    Salut!

    ResponElimina