Liberté, Égalité, Fraternité.

“França torna a Europa…” Sota aquesta afirmació Nicolas Sarkozy ve a confirmar alló que molts ja ens ensumavem, el recent nou president de la V República afirma així que vol tornar a la unitat del estats europeus, una unitat que el poble francés en democràtic referèndum va refusar, negant-se a acceptar les imposicions d’una carta magna europea feta pels polítics per els especuladors i els capitalistes, una Europa dissenyada sota el paraigües de les grans empreses, on s’aposta per privatitzar l’ensenyament, la sanitat, i la gran majoria dels serveis públics, colocant-los a l’abast dels rics.

Els francessos ja han començat a patir les conseqüències d’una elecció que de ben sergur resultarà fatal, tant per ells com per a la resta de ciutadans i ciutadanes de l’Unió Europea. Les ostentoses vacances a bord d’un vaixell privat, de més de 100 m d’eslora, han succitat forces converses i enfrontaments als carrers de França. El nou president ens ha mostrat quin és el futur que desitja, si més no per ell mateix.

En quant a la política d’immigració, no fa més que mantenir i endurir encara les lleis d’extrangeria europees, unes lleis que ens recorden alló de ESPAÑA PARA LOS ESPAÑOLES, la supremàcia de la raça ària, i ens recorda que els immigrants tan sols som necessaris si estem destinats a cobrir les feines de manobre barata, a l’explotació i a que els mercats disposin de fruita, verdura i hortalisses. Sembla que hi ha qui encara pensa que els autòctons haurien d’estar a l’atur abans que embrutant-se les mans, sense haber-se adonat que al carrer, i gràcies a la inneptitud d’aquesta classe política, milers de persones es lleven a les cinc, sis i set del matí per deixar-se l’esquena a les obres, les hortes, i el maleït sector serveis.

Sarkozy no ens aportarà res de bo, ni als francessos ni als ciutadans d’altres estats d’europa. Sarkozy preten endurir les polítiques de tots els estats europeus sota la premissa de “amb mi o contra mi” i malauradament aquest amb mi vol dir: amb els EUA, amb el Regne Unit, i amb la Canceller Alemana Angela Merkel, ara tan sols ens queda que a Espanya guanyi Rajoy, per començar a demanar asil polític als països subdessenvolupats.

LIBERTÉ, per a la butxaca de Sarkozy i les seves accions opresores;
ÉGALITÉ, per tots aquells que tinguin unes rendes mínimes que els hi permetin pagar-se un vaixell privat;

FRATERNITÉ, amb els estats simpatitzants amb les guerres pel petroli i l’homogenització de les riqueses que en generarà a Sarkozy i els seus amics.