“Por qué no te callas” tu majestat?

En el decurs de la darrera cimera Iberoamericana, que enguany ha reunit els caps d’estat i de govern de parla castellana a la ciutat de Santiago de Xile, hem vist amb perplexitat una de les situacions més inverossimils del mon de la política.

Després de tres decades de transició democràtica a l’estat espanyol, i de unes quantes dècades més de la descol·lonització per part d’Espanya dels territoris de l’america llatina, resulta que el Rei Joan Carles I de Borbó (rei d’Espanya, que no d’Iberoamérica) no se l’hi acut res millor que manar callar un altre cap d’estat, d’un altre govern, d’un altre païs i davant la premsa mundial.

Just en el moment d’aquesta falta de respecte, el president del gobern espanyol, J.L.R. Zapatero deia que “…se puede estar en las antípodas de una posición ideológica… … y exijo ese respeto…” i com si algú hagués pagat al rei per tal de desacreditar Zapateo, aquest monarca mostra la seva posició situada a l’antípoda de la del president de Veneçuela, Hugo Chávez, cridant-li amb molt poc respecte i educació “¿Por qué no te callas?!!!”

No entraré a valorar aquesta frase com a tal, d’acord que en determinats moments tots la podem haver expressat d’una manera força semblant. El que sí vull recalcar d’aquest fet és, per una banda, la situació còmica d’un cap d’estat realitzant exactament el contrari del que demana el cap de govern. Em ve al cap una frase força repetida: “el rey reina pero no gobierna” diuen; i d’altra banda, que aquest fet puntual ve donat per les desacreditacions a l’expressident Aznar que el president Chávez havia fet dies anteriors en el marc de la cimera, anomenat-lo feixista, calificatiu que, amb permís de S.M. el Rei, no és tant un insult com una definició de les polítiques del Sr. Aznar.

J.M. Aznar al llarg dels seus vuit anys de govern a l’estat espanyol ha mostrat ser un auténtic feixista de cap a peus, per tant, que ningú, i menys el rei, s’extranyi si algú li diu alló que és per merit propi. Tanmateix m’agradaria recordar les mítiques manifestacions del “NO A LA GUERRA”, on militants socialistes de categoria cridaven “Aznar dimissió per feixista”. Tan cert és com que ho cridaven no tan sols ells sinó tots els que allà hi erem presents. Ara, el Sr. Zeta vol fer de bon president i alliçonar un president democràtic com ho és Chávez per aquesta definició.

En realitat em penso que Juan Carlos I de Borbón és molt bon democràta i té un petit retard mental. La seva ment pensa i la seva boca pronuncia trenta anys després. De ben segur que el rei pensava aixó, en referència a sí mateix, aquell dia de fa ara tres dècades mentre deia: “…una figura excepcional entra en la historia. El nombre de Francisco Franco será ya un jalón del acontecer español y único al que será imposible dejar de referirse para entender la clave de nuestra vida política contemporanea. Con respeto y gratitud quiero recordar la figura de quien durante tantos años asumió la pesada responsabilidad de conducir la gobernación del estado…”. Si no és així, també és probable que vulgui complir el jurament que va fer en agafar el relleu d’aqell “personatge històric, excepcional i únic”, un jurament que va fer davant tota la cúpula franquista que deia: “…juro por Dios y sobre los santos evangelios cumplir y hacer cumplir las leyes fundamentales del reino; y guardar lealtad a los principios que informan el Movimiento Nacional…”.

Trenta anys després em pregunto com és possible que aquestes fantàstiques cinc paraules no les hagui pensat ningú abans que ell per poder-lo fer callar, tot i que amb el famós pacte del silenci de la Transsició democràtica espanyola, diuen que qui més va haver de callar, va ser ell, cosa que a aquestes alçades sembla que està per demostar, doncs, a Juan Carlos I li ha sortit el Borbó que duu a dins, i la història ens recorda quant nefast pot arribar a ser aquest cognom.