Una de Grossa és cou.

Diuen que alguna de grossa s’està coent al forn del món, i mira que alguns ja ho deien que el calentament global estava posant en perill el nostre planeta, que els glaciars desaparèixen, però tot plegat sembla que no importa doncs el cosí de Rajoy diu que segurament és conya. En fi, que el que està canviant el món no és l’estat natural de la terra, sinó les eleccions als EUA. Sembla ser que al ciutadà americà està a punt de fer una elecció ben difícil. I per tots és sabut que si América tambaleja, el globus terraqui tremola.

El participatiu procés democràtic americà ha donat el tret de sortida aquesta pasada setmana a Iowa. En aquests moments els dos grans partits dels EUA pretenen trobar el seu candidat ideal per a les presidencials. Qui ho hauria de dir? els EUA, amb aquella imatge de dictadors que els a caracteritzat des que Mr. Danger® (amb permís de Hugo) agafés el poder suprem americà, és qui més possibilitats ofereix als ciutadans de participar activament en l’elecció de candidats. Tot i que tan sols poden votar a un del partits, tenen la possibilitat de canviar de partit a la vígilia de cada convenció.

Pel bandol republicà la veritat és que no tinc ni idea de com va la cosa, serà que prefereixo que no vagin enlloc, o serà simplement que els mitans de comunicació no li han trobat el morbo a quin dels fatxes radicals americans pretenen votar els republicans. On sí que han trobat morbo és al bandol demòcrata. La veritat és que no hi ha per a menys. M’agradaria viure unes eleccions a aquest païs que despertèssin una mínima part d’interés del que desperta als americans l’elecció de candidat.

Aixó és el que està fent que la terra tremoli, el Partit Demòcrata Americà, hi deu haver una mena de confabulació d’estels, àstres i bruixes per posar en tan difícil situació als americans, just ara que la majoria dels ciutadans comencen a veure que la guerra de l’Iraq era una farsa, ara que s’adonen, pobres ells, de quant retrasats estan de la resta de la humanitat, els foten el marró del segle, han d’escollir o bé un candidat negre, o una dona. Deu Beneeixi Amèrica.

L’elecció per ells no deu ser fàcil, peró què suposa per a nosaltres a l’altre banda del món que una dona sigui la cap de White House? Voldrà dir que hem assolit la plena igualtat de GÉNERE? O més aviat trobarem que a Hillary Clinton li importa un rave tot mentre pugui tenir poder? Recordem que va perdonar una infidelitat pública, tan sols per recuperar la seva cambra a la Casa Blanca, i a més a més guanyar el despatx oval? I la guerra de l’Iraq, tornaria a repetir-ho? Com a Senadora s’ha mostrat a favor en tot moment de l’administració Bush.

I en cas que el nou inquilí de la Casa Blanca fos un afroamericà, fill d’un immigrant de Kenya, que s’ha adoctrinat a una Madrassa i a Harvard? Què representaria per nosaltres? Voldrà dir que hem assolit la plena igualtat RACIAL? Entre Republicans i Demòcrates, ell és l’únic dels sis actuals candidats que s’oposava a la guerra de l’Iraq. Com afrontaria els conflictes internacionals amb Iran, Cuba, Veneçuela…?

El tarannà de Barak Obama, jovial, pròxim, populista, és, sense cap mena de dubte, cridaner, i de ben segur trencador d’esquemes per a molts americans, i, en cas que guanyés les eleccions, complirà la seva paraula de garantir la sanitat universal al poble americà? O farà com aquell altre senador candidat republicà, Mc Cain, que assegura que el dret és a la vida i no a la sanitat?

Un païs com els EUA, ple de perjudicis, està realment preparat per a realitzar una elecció tan difícil com la que els plantejen els demòcrates? Els negres americans que sempre han secundat les files republicanes com Collin Powell votaran Obama tan sols per ser negre? I les dones faran el mateix amb Hilary tan sols per ser dona? O pot ser el problema no és que Hillary sigui dona sino que és la Senyora de…?

Sigui com sigui, ja sigui un republicà qui assoleixi el poder, ja sigui Hilary Clinton, o Obama, més val que aquí, a l’altra banda de l’atlàntic, no ens relaxem i ens comencem a preparar per a la sacsejada que pot suposar aquest hipotètic canvi, doncs malgrat les expectatives pot ser tot plegat no és més que el mateix gos amb un collaret més maco, o no.

Deu Beneeixi Amèrica, peró que no s’oblidi de la resta.