A Volts de 20.00h

Primer va ser la premsa escrita, despres va arrivar la radio, la televsió el telèfon el fax i finalment internet, mitjans de comuncicació que no haurien de tenir un altre objectiu que el d'unir esperançes, el de unir ideals i unir persones d'arreu del món.

Sembla que en algun moment s'aconsegueix, a volts 20.00h la immensa majoria de gent ja ha plegat de la feina o dels estudis i com si fos festa de guardar, és conecta a aquest maleit cyberespai, cerca informació per a la seva tesis, o bè, xerra amb els colegues pel MSN de que faran aquest cap de setmana, visualitzen videos porno, és "parteixen la capsa" amb el youtube, o fins i tot es busca cybersexe, un plar desconegut per a molts. A volts de 20.00h molts son els que "conecto luego existo, no conecto luego insisto", els que de forma desesperada, sembla, s'enganxen al major menja-tarros que ens haguem posa't per repte, a volts de 20.00h hi molts, masses que s'aïllen del seu entorn.

Els ordinadors i allò que avui per avui simbolitzen ens han deixat un cop més a l'abast de l'inncoherència humana, em sigut inncapaços de fer un ús mínimament raonable, tan sols ens hem deixat anar a la sort d'una xarxa que no veiem, allunyant-nos sense ser conscients d'allò que ens envolta, de les persones i del que per nosaltres poden representar.

Tot això a sant de no se que, la veritat, deu ser que avui faig 100h sense fumar, i em resulta dificil escriure sense un cendrer fumejant davant la pantalla del meu ordinador, aquell "bitxu" que en mirar-me'l em captiva i m'omle fins el vessar de qui sap quina mena de porrquerria.