Setze persones (soc incapaç d'escriure "cantants") sis anys (que ja cansen i massa). Amb aquestes simples dades tothom sap que parlem del format televisiu més estimat a l'estat espanyol, el Reality, i del rei de reis OT.Per aquells que tingueu la sort de no coneixer OT, és un programa que en sis anys ha tret al mercat 96 essers que han intentat guanyar-se la vida (de bona manera) amb la musica. 96 persones que han assolit el somni de ser estimades, aclamades, abraçades i petonejades per milers de persones, 96 persones que gràcies a l'afany lucratiu de Gestmusic, han aconsegut forrar-se i encara més enriquir els colegues d'en Josep Maria Mainat, i que sobretot han aconseguit ser oblidades, com tota gran estrella, la prova la teniu a la vostre ment, digueu-vos mentalment el nom de més de 10, de ben segur que pocs podreu fer-ho.
Enguany el programa demostra no ser una academia, enguany l'Àngel Llácer no dirigira una escola, dirigira una factoria de diners, i fama . Enguany estant cercant artistes amb capacitat de vendre's, enguany demostren no tenir capacitat ni ganes d'ensenyar. Topts recordem el miracle que van realitzar amb una Rosa a la que no tan sols van ensenyar a cantar, sino que van ensenyar a parlar. Ara no volen perdre temps, fins hi tot s'han inventat la acdèmica opció de liquidar mitjançant l'apertura d'expedient, sanció i expulssió directa.
Un dels productors en Toni Cruz ha anciat el cost de mantenir cada concursant al llarg del programa, 200.000 €, i per tant no volen ganduls a les seves fileres. Molt en linia dels actuals programes de Tv "Tu sí que vales", "Factor X", "Tienes Talento", programes de disciplina, esforç i superació.
Tots aquests programes tenen quelcom en comú son un espai televisat on tres impresentables fan veure que son els Deus terrenals als que s'ha de lloar, i la seva paraula és Llei Sacra. Tres impresentables que insulten, menyspreen i ridiculitzen a qui s'hi posa davant. Tres impresentables que no tenen el mínim respecte per la il·lusió dels joves que tenen davant, una il·lusió envoltada dels somnis de Beth o amb flaire de Busta. Ès a dir que son una "petètica opereta per vendren esperança"
No sé si és una sort com dius però no conec OT encara que pel que expliques i pel que he sentit abans no crec que tingui massa interès. De fet, per a mi d’interès no en té cap ni un. Però t'has plantejat algun cop que aquesta gent que tant critiques pel seu afany lucratiu (afany que, per altra banda, és molt humà i comprensible) viu dels que, com tu i molts altres, us mireu regularment els seus programes? Has pensat que si aquests programes no tinguessin audiència no només no deixarien ni un euro a Gestmusic sinó que desapareixerien sense cap mena de compassió de la graella televisiva? I que aquests presentadors impresentables s'haurien de buscar una altra feina? I que la gent que ara us mireu OT potser podríeu aprofitar el temps per llegir? Això ho vaig llegir fa temps: “El eje del mal está en nuestras casas; tiremos la tele”. Jo encara la tinc però la veig cada dia menys. I tu, Nússer, com ho veus?
ResponEliminaEm sap molt greu Miquel, però pot ser influenciat per un a mala retòrica, has pensat que regularment em miro OT, em sap greu peró NO, NO miro OT, no vaig veure asiduament ni tan sols la primera edició en la meva plena adolescència.
ResponEliminaPeró tin TV, i quan estic fent la mitjdiada la tinc posada, quan sopo sovint la poso, o quant dino, tot i que sovint poso el 3-24 finalment cansa veure sempre les desgràcies allienes, i fas el conegut Zaping, per tant si no hi ha Els Simpson (serie molt educativa de dibuixos bulgars) o algun programa qualitatiu (polonia, la nit al dia, els matins) em menjo el que em possin. pot ser he de plantejar-me apagar-la abans que mirara porqueria.
Tot i aixó no estic d'acord en que l'audiència escull la graella els programes del cor i de casposos han proliferat no per l'audiència, si no per l'economia que mou, i sovin la gent tan sols vol encendre la tele, per una altra banda caldria saber qui tè a casa els famosos comtadors d'audiència de Sofres?
Pot ser aquí hi tenim la resposta.
Salut!
El que hagi pensat o deixat de pensar no té cap importància però rellegint el teu post estic segur que no he estat l'únic a concloure que coneixies bé el programa i la seva mecànica i la seva historia, i es veu que no és així. Doncs mira, et felicito! Ara bé, deixem dir-te que amb el que sí que estàs equivocat del tot és amb les audiències. No tinguis cap dubte de que es fan aquesta mena de programes escombraria perquè és el que la gent demana i decideix veure. La audiència escull, i tant que ho fa, i una de les alternatives del telespectador que més temen les empreses de TV és l’ús que se’n faci del botó vermell on-off del comandament a distància. Apagar la tele és per a ells la pitjor opció que pots fer.
ResponEliminaContinuu dubtant que realment l'audiència tingui tant d epoder, si així fos, amb el fotiment de cadenes que hi ha a l'actualitat amb la TDT, no totes estarien dedicades al mateix. Seria lògic que la cadena principal de Telecinco fes el seguiment, peró no que ambues secundaries tambè t'ho ofereixin. Dons les TV son conscients que per molta demanda (questionable) qui hi hagui, tambè hi ha una demanda d'un altre tipus de TV, en cas contrari no entendria el lideratge d'audiències de TV3 que en comptades ocasions ha fet informació del cor.
ResponEliminaSi realment les audiències fossin importants, la programació com a mínim en desconexió a Catalunya, serien més qualitatives, a l'alçada de la proposada per la televisió de catalunya, no creus?
Salut!