Ricard Pinilla, de tal palo tal astilla.

Llegeixo amb cert estupor els comentaris que el pare d'en Ricard Pinilla, "l'engendre humà" del barri de Sant Gervasi de Barcelona que amb l'ajut d'Oriol Plana i Juan Josè (menor d'edat), van humiliar, vexar, torturar i cremar fins a la mort a una indigent la nit del 16 de desembre de 2005, a les instal·lacions d'un caixer de La Caixa del distingit barri barceloní.

No cal que doni gaire informació sobre el fet, doncs darrerament, en iniciar-se el judici, tots hem recordat, mercès a la gran qualitat periodística d'aquest país, les imatges on Rosario mor a causa de la prepotència d'aquests mimats nens de papa.

Tot i que la noticia sigui el judici, no he pogut passar per alt el grau de defensa que exerceix el pare d'en Ricard, Esteban Espinilla, de la "gamberrada totalment normal" de la qual van ser protagonistes aquesta manada d'inútils.

Espinilla pare, no te cap mena de vergonya al afirmar davant els periodistes del diari ADN "la dona, pobre, donava molt de joc, era un perill" a més aquesta mena de honoris causa de la barbàrie no dubta que " la següent generació també farà coses així" el pitjor es que és molt probable, doncs és la gent com aquest pare la que educa el futur, i encara més quant és la gent dels barris benestants de les grans ciutats els que malversen el futur, sense cap mena de dubte, si la societat segueix per aquest Camí, els futurs jutges, caporals, ministres i governants varis, provindran majoritariament d'aquesta mena de famílies miserables que en bloc menyspreen la vida aliena. O la justícia s'espavila aviat, o podem dir que ens estem bevent tot l'oli, i a més refregit.

Aquest home, no content amb les perles que us transcric, també afegeix que "va ser un estira i arronsa entre els nois i la dona, tan sols una broma" doncs mira em se de més d'un que li vindria de gust fer-te un parell de brometes, més que res per riure. A més per tal de englobar el contingut sempre va bé dir el nom d'algú conegut, i ell culte com és manifesta que "no és un assassinat si no un mort accidental tipus Farruquito" doncs valent mal parit estas fets pare i fill.

Diu que els nois "no van voler fer mal, ni tan sols sabien que allò anava a explotar" i per que quedi clar que no n'hi ha premeditació ens diu que si haguessin "trobat un pot de pintura groga, haguessin pintat la dona sencera de groc" que sense dubte deu ser molt divertit, el problema és que el bidó era de combustible, un bidó que dubtosament van trobar, doncs entre la primera visita i la segona al caixer, passen ben bé un quart d'hora. Evidentment en quart d'hora dona el temps suficient per trobar un bidó de combustible, però el preu del cru de fa tres anys no era per anar llençant bidons pel carrer, i no menys cert és que també dona temps per anar a una benzinera en un dels flamants vehicles de papi, o simplement agafar el bidó de "por si me quedo tirao'" que de ben segur duien en un Audí A4, o similar.

Amb aquesta classe de pares, més val que comencem a plantejar-nos que el problema de l'educació, no és només la falta de motivació dels mestres, ni si educació per a la ciutadania serà en anglès o llatí, mirem més aprop, quins son els models de convivència i respecte vers la vida i vers l'altre se'ns dona a casa. Dubto que la presó sigui el lloc idoni per a reeducar ningú, però mentre cap geni tingui alguna pensada millor, desitjo que aquest parell de FILLS DE PUTA, pateixin les conseqüències de viure 28 anys a la mateixa cela que un pobre lladre, que ho és per mantenir dos fills, l'avia i una dona, i que sent que es ser un desgraciat, i d'això la Model n'està plena.