Fortieth Quarter President: Mr. Obama.

Son les 05.12h, hora local catalana. No puc negar-ho, estic content. Soc conscient que per com soc, per la meva forma de ser i per les meves visions a nivell polític, aquest tema m'hauria de resultar irreverent, però aquesta nit he sentit el meu pit inflar-se en veure que Barak Obama és el nou president del Estats Units d'Amèrica. Tot i així desconfio del progrés, el decreixement i la globalització social que es pot entre-llegir a les predicacions del ja ex-senador Obama. Dubto que el món abandoni el corrupte sistema capitalista, i endavant amb Obama al capdavant s'enceti un nou món on prevalgui la llibertat, la igualtat, responsabilitat social i els drets socials per sobre de l'economia, el petroli i la guerra. Tot i així avui somric un xic més, serà el benefici del dubte.

338 compromissaris dels 270 necessaris front els 155 del candidat republicà, han obert les portes al primer afroamericà a la casa dels blancs (parlo, com no de The White House), és probablement aquest el fet que més m'emociona, sembla que així em demostro que el destí no esta escrit, que es pot confiar encara en la humanitat i la seva intel·ligència, que el color de la pell ja no es més important que el color dels ulls. Sembla que veig reflexat quelcom personal.

Més enllà de l'habitatge gens modest al 1600 de l'Avinguda Pensylvania de Washington, la gran fita de Barak Obama, ha estat obviant el color de la pell, la il·lusió i la confiança que ha ha aconseguit transmetre a la societat nord-americana, i gran part de la població mundial. Fet que pocs polítics siguin d'on siguin han assolit. Cal ara no decebre les esperances dipositades per milions de persones del seu país, i assolir el canvi global que arreu del món s'espera d'aquesta nova era on bé podríem catapultar el món contemporani, tot canviant d'època històrica.

Barak Obama ha emocionat el món amb el seu "Yes we can", ho ha pronunciat de tal manera que la gent l'ha sentit i més enllà de l'oïda, ha sentit "I have a dream" de Martin Luther King, fent vibrar amb un més que desitjat canvi. Un canvi que ha de respondre a les seves promeses electorals front la societat nord-americans i els ciutadans de diferents nacions que viuen sota la por o l'esperança de l'actuació administrativa nord-americana.

Em queda dir, que si bé Barak Obama creu que si que poden ( o podem, segons es vulgui entendre), bé li ha de quedar clar que ara es ell qui SI QUE POT canviar-ho tot. Pot des de la seva posició donar cobertura sanitària als obrers americans, pot assumir la seva responsabilitat vers els Països que oprimeixen els seus ciutadans o ocupen territoris d'altres nacions, pot equilibrar la balança reduint l'escletxa que divideix el nord i el sud, o els rics i els pobres, pot exigir un repartiment més igualitari de la riquesa, pot evitar les guerres injustes i innecessàries, però probablement això no ho farà, no ho farà perquè decebrà fent saber que es massa "dretà".